Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Pics de l'Estanyo i de Cabaneta, per la Vall de Riu.

Descripció del recorregut.
El Pic de l'Estanyo és un dels grans cims andorrans, un dels 7 cims de més de 2900 metres que té aquest petit/gran racó pirinenc. 

L'he pujat dos cops per la seva ruta normal de la Vall de Sorteny, una a 'estiu i l'altre a l'hivern. El recorregut per aquesta vall és molt bonic, sobre tot per la seva flora: Parc de Sorteny

Però aquest cim té més rutes per les quals s'hi pot pujar, una és seguint la carena que l'uneix amb el Casamanya, però té fama de ser molt monòtona. L'altre és venint del Pic de Serrera per la Collada de Meners, de fet, ara es molt habitual fer la trilogia Serrera-Cabaneta- Estanyo per aquesta ruta, però al Serrera ja he pujat dos cops, i no tenia ganes de repetir, a mi em feia gràcia pujar pel tercer punt per on es pot accedir a l'Estanyo, que és sortint dels Plans de Ransol i pujar per la Vall de Riu, una ruta que te tots els ingredients per gaudir a la muntanya, bosc, prats de muntanya, estanys i solitud, molta solitud, de fet no vaig veure a ningú en tot el dia, tret d'un grup de muntanyencs que van arribar al cim de l'Estanyo poc abans de que jo marxes. 

Tot i que no giro l'esquena a rutes més massificades, o a anar amb grups grans de gent, aquesta pau i tranquil·litat que és respira en aquest tipus de rutes, és una cosa que jo valoro molt, doncs m'agrada ser a la muntanya, si és posible, el més tranquil que és pugui.

El recorregut comença a Ransol, més aviat a l'indret conegut com Els Plans de Ransol. Al final de la petita carretera hi trobem un lloc on deixar el cotxe i comença una pista forestal que, molt aviat, es converteix en un camí, ben fressat i marcat amb pintura groga, que remunta pel bosc fins a entrar a la part baixa de la Vall de Riu. Sortint del bosc s'entra a un tram més planer fins a arribar al refugi lliure de Riu, obert i ben arreglat, del darrere del refugi segueix el camí que, ara comença a pujar d'una manera ferma, fins a arribar als estanys de la Vall de Riu. Fins aquí el camí era ben marcat i fressat, ara aquest camí desapareix, només queda'n les fitades per  seguir la bona direcció, per sort aquesta és evident i, poc després, arribo a l'estany Superior de Riu i, tot segui a l'Estanyol de Riu. 

Ara comença la part més dura del dia, la pujada final al cim de  l'Estanyo es força costeruda i em fa esbufegar de valent, és un tram feixuc on les parades per fer fotos són l'excusa perfecta per recuperar la respiració. Superat aquest tram arribo al cim molt ràpidament, estic sol, es veu que encara no ha pujat ningú per la ruta normal, tot i que sento veus allunyades. 

Al cim el panorama és espectacular, i ajuda el dia que fa, un d'aquells dies de tardor on la nitidesa és aclaparadora, per dir només algun dels cims que es veuen: Carlit, Coma d'Or, Puigpedros de Lanos, Albe, Thoumasset, Font Blanca, Tristaina, Pica d'Estats, Pica Rojà, Perdiguero, Maladetas, Comapedrosa, Medacorba, Casamanya, etc, etc.

Abans de marxar arriba un grup de gent que ve de Sorteny, aprofito perquè em facin una foto i marxo. Primer baixo per la mateixa ruta però, una mica abans del coll, la deixo per passar pel collet i seguir pel cordal cap al Cabaneta, no segueixo cap camí, no existeix, només unes marques grogues ens diuen que vaig bé, però és un terreny molt fàcil i no tinc cap problema per arribar al cim del Pic de la Cabaneta.

Del cim tinc un panorama molt semblant al que tenia a l'Estanyo, només veig amb més claredat la Vall per on he pujat, i la Vall de Ransol, per on va la ruta normal al Serrera per aquest vessant. Un cop he fet unes fotos començo la baixada cap els Estanys superiors de Riu, però abans pujaré al petit cim de Les Fonts, on es pot albirar tot el cordal fet avui des de una altra perspectiva.

D'aquest cim baixo a l'estanyol de Riu, on enllaço amb la ruta de pujada. Al passar per l'estany Superior de Riu faig una llarga parada per menjar i descansar. Un cop recuperades les forces, només em queda baixar fins als Plans de Ransol, seguint el mateix camí que he fet, de bon matí, per pujar.

Foto al cim del Pic de Cabaneta, a l'esquerra el Pic de l'Estanyo, a la dreta, al fons, la Pica d'Estats.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del Recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Plans de Ransol, Andorra. Com arribar.
  • Dificultat: Moderada, més que res per la distància i desnivell acumulat, perquè la ruta es fàcil, sempre per camins ben marcats i fressats, i el tram que va pel cordal no te cap dificultat.
  • Material necessari: Tot i ser una ruta molt assequible no deixa de ser terreny d'alta muntanya, per tant calçat i roba adequada, més els indispensables mapa, brúixola i GPS, si en tenim. 
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Alçada mínima: 1.804 metres al punt de sortida dels Plans de Ransol.
  • Alçada màxima: 2.905 metres al cim de l'Estanyo.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.340 metres.
  • Distància total: 16,6 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, lineal, tot d'un petit tram al cordal.
  • Ruta per gossos: SI, cap problema:
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en castellà, ho podeu fer a l'àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.


Plans de Ransol, petit aparcament, la pista continua uns metres, la segueixo caminant.

De moment el camí es ben marcat i fressat, més del que esperava.

En primer terme les cases dels Plans de Ransol, darrere Ransol i Soldeu el Tarter.
  
Després d'una forta pujada entro al bosc i trobo un corriol que puja de Canillo, aquest senyal indica el bon camí.

Només entrar a la Vall de Riu ja veig els meus objectius,  a l'esquerra l'Estanyo, a la dreta el Cabaneta, i al mig el Pic de les Fonts, que també el pujaré, com a propina.

Els veure quasi tota la pujada, a baix una borda en bon estat, però tancada.

Arribant al final del bosc, i molt proper al refugi.

Refugi lliure de la Vall de Riu, en bon estat, a la baixada faré una parada a fer fotos.

El camí segueix, en forta pujada, pel darrere del refugi.

Una mirada al que tinc per darrere meu.

Per la "pala-canal" de la dreta segueix el corriol.

Aviat arribo al estany Primer de Riu, l'Estanyo al fons.

I, quasi al moment, al segon estany de Riu.

I molt aviat a l'estany Gran de la Vall de Riu. Una opció de pujada seria anar a buscar el llarg llom del fons, que és la carena que uneix l'Estanyo i el Casamanya, seria per un terreny fàcil però fora de tota mena de camí.

Fins aquí el camí era ben marcat, ara ja no, només alguna fitada marca el bon camí, tot i que no té pèrdua, he de remuntar per aquesta pala.

A poc a poc la pala es va obrint, es veu la punta del Cabaneta i el Pic de Les Fonts, a l'esquerra el coll que he de remuntar per anar a l'Estanyo.

Estany superior de la Vall de Riu, sota mateix del Pic de l'Estanyo.

Estanyol de la Vall de Riu, amb el coll i Pic de les Fonts, tenia idea de baixar directament del Pic de les Fonts a l'estany superior per una tartera que es veia practicable, però sembla que es veu un corriol que baixa del coll a l'estanyol, crec que miraré si el trobo, doncs farà la baixada més còmoda.

El camí de pujada no va al Coll, abans es desvia a l'esquerra i puja, d'una manera decidida, cap al cim de l'Estanyo.

Coll, he buscat el nom però no he trobat res, al fons el cim del Cabaneta, a l'esquerra treu el nas el Pic de Serrera.

Aquest tram em fa esbufegar, és costerut.

Entro a la part somital i, poc després, m'ajunto amb el camí de la ruta normal de la Vall de Sorteny.

Cim de l'Estanyo, la Neila ja m'espera.

Estany superior de la Vall de Riu i el llarg llom que uneix els cims de l'Estanyo i el Casamanya, al fons. Es veu el terreny per on es hagués pogut pujar de l'estany a la carena, per fer la ruta un xic més circular però, repeteixo, fora de camí.

Carlit i Coma d'Or.

Vall de Riu, al fons muntanyes com Tossa Plana de Lles, Puigpedros, Pessons i Montmalús. 



La Pica Rojà, al fons podria ser el Perdiguero.

 Pica d'Estats, Pic d'Aspre, Pica Rojà, Monteixó, Baborte, Tristaina, Medacorba, Comapedrosa, etc.

Pic de Serrera.

Cataperdis i Arcalis, davant de tot el massis de La Maladeta.

Vall de Sorteny, molt diferent a amb neu, Estanyo invernal.

Quan estic a punt de marxar arriba un grup que ha pujat per la ruta normal de Sorteny, són les primeres persones que veig en tota l'estona, aprofito perquè em facin una foto cimera.

Tot seguit els meus ulls, i els meus peus, ja només veuen el següent objectiu, el Cabaneta i tot el cordal, ample i fàcil, que m'ha de portar fins a ell.

Baixo pel mateix camí de pujada.

Però el deixo quan comença a baixar cap a l'estanyol, per apropar-me al Coll. He de dir que he buscat el nom del coll i no l'he trobat, al mapa d'Andorra (full nº 3) només surt com a cota 2.750, situada a sobre de les contrades anomenades Aspres de la Serrera. 

Coll o Cota 2.750.

Estanyo, i tot el camí baixat, a sota els estanys de la Vall de Riu.

Pujada fàcil, però plena de contrast, amb un canvi de terreny brutal quan m'apropo al cim

Els fàcils prats passen a ser una incòmoda tartera quan falta poc pel cim.

Però primer trobo aquest senyal, que marca la baixada cap la Collada dels Meners i el Pic de la Serrera. Per aquí pasa la ruta que fa la trilogia de Serrera-Cabaneta-Estanyo. Però com el Pic de Serrera ja l'he pujat diferents cops avui no toca fer-ho.

El que faltaria fins al Pic de Serrera.

Però el meu objectiu és el Cabaneta, on arribo molt poc després.

Estanys de Ransol, per on puja la ruta al Pic de Serrera per la Vall de Ransol, i per on vaig pujar jo dues vegades, a l'estiu i a l'Hivern.

Serrera a la dreta, Estanyo a l'esquerra, al mig, al fons, la Pica d'Estats.

Font Blanca a la dreta, algun dia l'hauré de pujar per documentar-lo, ja que el vaig pujar molt abans de tenir qualsevol mena d'àlbum a internet. Al mig la Pica d'Estats, a l'esquerra les muntanyes del sector, Pica Rojà-Comapedrosa-Medacorba.

A la dreta la Vall de Sorteny, a l'esquerra la Vall de Riu, al mig, el Pic de l'Estanyo.



Tot el que tinc cap al Sud-Est, del Carlit al cordal del Puigpedros, Tossa Plana de Lles, Perafita, Monturull. O els més propers, Pic de Pessons, Circ de Colells, Pic d'Escobes i Pic d'Albe, entre molts altres.

Foto de cim.

Estany de la Collada de Meners.

Ara toca baixar, tot recte, sense camí.

Terreny fàcil, al mig el Pic de les Fonts, el pujaré i veure el cordal fet fins ara des d'una perspectiva diferent.

Ja hi sóc.

Estanyo i Cabaneta, amb tot el cordal que els uneix.

Estanyo i els Estanys de la Vall de Riu.

Començo a baixar cap a l'estanyol.

El tram baixat, és pot seguir baixant per pedregal cap a l'estany Superior, però prefereixo anar a buscar el corriol que he vist abans que anava a l'Estanyol.

L'he trobat, i fitat.

Ja sóc a l'Estanyol, ara a buscar el camí de pujada.

I a seguir baixant cap a l'Estany Superior.

On faré una bona parada a la més absoluta solitud, menjaré entreplanta i faré una migdiada, una cosa a la qual m'estic acostumant a les meves sortides, una becaina sempre bé de gust.

Després de l'estona de relaxament arriba l'hora de marxar.

Ho faig seguint el mateix camí de pujada, primer passant per l'estany Gran de Riu.

Equilibris.

Un cop passats els dos estanys inferiors veig tot el camí de baixada.

Torno a passar pel refugi, però ara paro una estona a fer-li fotos a l'interior.

Separat en dues habitacions, el dormitori amb estufa.

I el menjador amb llar de foc. A fora hi ha font i llenya.

Un cop visitat el refugi segueixo baixant, ara sense aturar-me més, ni tan sols per fer fotos, l'única és aquesta, arribant als Plans de Ransol, i donant per tancada la ruta d'avui.

Com quasi sempre, les rutes menys visitades solen ser molt gratificants, i aquesta s'ha sumat a la llista. El recorregut per la Vall de Sorteny és molt interessant pel que representa visitar aquest Parc Natural de Sorteny, però també massificada. En canvi, la ruta de la Vall de Riu té un encant especial, a més que els estanys li donen molta vida i la solitud garantida, per tant, i a títol personal, crec que és molt més bonic pujar per aquí, és una ruta per gaudir-la intensament.