Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 11 de novembre del 2016

Colors de tardor: Vall d'Ordesa-Faja de Pelay-Senda de los Cazadores.

Descripció de la ruta.

Una setmana després de visitar la Vall d'Ordesa sota la pluja hi torno per veure si tinc més sort amb el temps, per sort aquesta vegada tinc un dia esplèndid i puc gaudir d'aquesta preciosa vall pirinenca, i dels seus colors de tardor, amb un dia radiant.

Com només tinc un dia, serà un viatge dur, sortint de bon matí de casa i tornant el mateix dia. A més tinc el pla d'anar fins al refugi de Goriz, una idea un xic ambiciosa tenint tan poc temps, sobre tot perquè vull  gaudir dels colors de tardor amb tranquil·litat.

La ruta es tot un clàssic d'aquestes contrades, la circular de la Senda de los Cazadores, Faja de Pelay i  el camí del fons de la vall, però jo, tot i que no es el més recomenable, la faré en senti contrari, doncs crec que tindre la tornada molt més solitarìa, cosa que vaig encertar, ja que vaig estar gran part de la Faja de Pelay i de la baixada per la Senda de los Cazadores quasi sol.

Va sortir tot com ho tenia pensat menys la pujada a Goriz, ja que un cop superades les Clavijas de Soaso vaig veure que era millor deixar-ho estar, perquè, si arribava fins al refugi, podia ser que la baixada per la Senda de los Cazadores la hages de fer de nit, cosa que no és gens recomana-ble, doncs es tracta d'una baixada molt costeruda i feixuga pel tipus de terreny pel qual es baixa.

Circ de Soaso des de la Faja de Pelay.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.


Perfil del recorregut, es nota clarament la extraordinària baixada de la Senda de los Cazadores, per aixo es millor estar segur de poder afrontar-la amb la seguretat de tenir llum de dia suficient, el track el teniu al Wikiloc.


  • Punt de sortida; Pàrquing de la Pradera d'Ordesa, com arribar
  • Track de la ruta el podeu baixar del Wikiloc, si no voleu fer el tram de las Clavijas de Soaso és poden evitar anant directament de la Cascada de la Cola de Caballo cap a la Faja de Pelay, i trobarem un clar camí per fer-ho.
  • Alçada mínima: 1320 metres al pàrquing de la Pradera d'Ordesa.
  • Alçada màxima: 1974 metres a prop del Mirador de Calcilarruego.
  • Desnivell positiu acumulat: 1032 metres si superem les Clavijas de Soaso, que, si volem, les podem evitar.
  • Distancia: 21'7 quilometres. 
  • Ruta circular: Si, tot i que la podem fer lineal si ho desitgem.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema, tot i que per superar las Clavijas de Soaso haurem de preveure portar algun arnes i corda per si l'hem d'ajudar.
  • Podeu veure el reportatge, amb els comentaris escrits amb Castellà al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Com es una ruta sobrada-ment coneguda només posaré petits comentaris per comentar on sóc o com es diu l'indret per on passa el camí. També posaré els noms amb la toponímia normal que es coneixen.

Surto del pàrquing de la Pradera d'Ordesa amb el magnífic Tozal del Mallo donant-nos la benvinguda.


Pujo pel camí de la dreta, per la riba esquerra del riu Atarazas, més tranquil i bonic que l'altre.


Ràpidament m'endinso al bosc i als seus colors tardorencs.






Las meves companyes d'avui pugen gaudint intensament de l'entorn.




Mirador de los Bucardos, amb una tardor més avançada que la de fa una setmana.




Cascada de la Cueva, poc abans d'arribar-hi s'ajunten els camins que van per les dues ribes del riu.


Cascada del Estrecho.



Part superior de la Cascada del Estrecho.



I arribem a un dels indrets que a mi m'agraden més d'aquesta vall, el majestuós Bosque de Hayas.









De tant en tant surto del camí i m'apropo al riu per gaudir dels petits racons que trobo pel voltant.




Al fons ja es veuen les Gradas de Soaso.



Un indret realment encisador. 





Arribem a la part superior de les Gradas de Soaso i entrem al Circo de Soaso, allà ja albirem els grans cims que tanquen la vall, el Monte Perdido i l'Añisclo o Soum de Ramond.





Gaudint de l'escalfor del sol tardorenc, ja els hi queden pocs dies per estar aquí, aviat la neu començara a tapar les pastures, Hivern a Ordesa.


Cola de Caballo, final de la vall i, com es veu, a vessar de gent.


Allà dalt tenim les Clavijas de Soaso, anem a passar-las.


Només pujo amb la meva filla, la meva dona i la gossa ja tenen bastant arribant fins a la Cola de Caballo, estaran una estona allà i després aniran baixant per la Faja de Pelay, per algun indret d'aquest camí ens esperaran.


Clavijas de Soaso, primera part.


Vist de dalt.


Segona part.


Acabant-les de superar.


Circo de Soaso, meravellós,l'última vegada que vaig passar per aquí va ser de baixada, el dia que vaig unir les Valls d'Añisclo i Ordesa


Veiem l'hora que es i decidim deixar-ho estar, els ous fregits amb pernil que volíem menjar-nos a Goriz hauran de ser per un altre dia. Baixem per la Senda de los Mulos a trobar el corriol que s'ajunta amb la Faja de Pelay.


Senda de los Mulos.


Cola de Caballo.


La resta de l'equip sorpresa per veu-rens tan aviat.


Una mirada al darrere, estem bocabadats.




Veiem la vall per la que hem pujat aquest matí.


No puc deixar de mirar al darrere, ara veiem els quatre cims que tanquen la vall, Cilindro de Marboré, Monte Perdido, Añisclo i Punta de las Olas.


Les ultimes llums del dia il·luminant la cara sud de la Fraucata, al fons el bonic Pic d'Otal.






Les impressionants parets de La Fraucata, Gallinero i Mondarruego-Escuzana.





Refugio/abrigo de Abé.


Comencem a veure la resta de cims d'aquelles contrades, primer el Taillon, amb la falsa Brecha i la Punta Baicillac.


I després l'impressionant Brecha de Rolando, creuada diferents cops, Circular al Monte Perdido, i els cims del Casco i Torre de Marboré.



Mirador de Calcilarruego, un xic a la dreta també podem trobar el refugi/abric del mateix nom.


Absolutament fantàstic, un plaer per la vista.


Allà baix tenim el pàrquing de la Pradera d'Ordesa.


No puc parar de fer fotos, just davant nostre, per las parets de La Fraucata va una de les millors rutes d'aquestes contrades, La Faja de las Flores.


Foto de grup.


Paleta de colors.


Comencem a baixar per la feixuga Senda de los Cazadores.


Las últimes llums del dia il·luminant el Casco de Marboré.


I las parets de La Fraucata enceses pel sol.


Las sis de la tarda, just amb les ultimes llums del dia arribem a la part de baix de la Senda de los Cazadores, finalment, la decisió de no arribar fins a Goriz, es mostra plenament encertada.



Arribem al pàrquing quasi de nit, ara haurem de buscar algun indret per menjar, i després tornar a casa, serà un dia llarg però que hem(ens) deixa una sensació extraordinària, com sempre, Ordesa m'ha tornat a enamorar

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per aquesta narració, ha sigut una mica com estar allà. Voldria anar-hi aquest cap de setmana vinent però segur que ja no queden colors de tardor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, de ben segur que será difícil trobar-los, doncs va nevar una mica a finals de la setmana passada, però poder tens sort i pots captar imatges de grans contrast, els ultims colors tardorencs amb les primeres neus.

      Que vagi bei gracies per la visita.

      salu2

      Elimina