Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 7 d’octubre del 2016

Besiberri Nord per Cavallers PD+

Descripció de la ruta.

De nou ens ajuntem amb Martin. l'ultima vegada que va venir per veu-rens, va ser per pujar als Encantats, tot els més de 500 km que ens separen, mantenim una bona relació, i de tant en tant ens veiem, al voltant d'una taula o per fer muntanya. Les sortides muntanyenques amb ell són per fer pujades més tècniques de les que fem habitualment amb la meva filla Alba, amb els companys o de les que faig sol.

Gràcies a la seva experiència i a la seva paciència vers nosaltres, podem pujar a cims, o per indrets, que normalment ni m'ho plantejo, i aquesta vegada no podia ser menys, teniem un objectiu molt seriós, la Cresta dels Besiberris. Ell ja la tenia feta, però venia amb dos objectius, fer una activitat plegats i mirar de pujar a l'Agulla Malavesina, un dels nous tresmils que han fet públics els Cazafantasmas.

Al final no vam poder fer el que teniem planejat, diferents factors es van ajuntar per fer que només poguéssim pujar al Besiberri Nord, però no ens va importar, el gran dia de muntanya que vam passar plegats, i el sopar del dia abans amb la seva dona Mari Carmen, han fet que siguin dos dies molt i molt bonics e interessants, llàstima que ell no hagi pogut pujar al seu objectiu, viu lluny i haver de tornar un altre dia no és agradable.

Nosaltres vam pujar pel vessant de Cavallers, la pujada al Besiberri Nord per aquí, almenys fins a arribar als peus de les grimpades finals, no té cap secret, S'ha de creuar tot l'embassament de Cavallers fins al Planell de Riu Malo, allà, un cop creuat un pont de fusta, hem de deixar el camí al refugi Ventosa i Clavell i agafar un corriol, poc marcat que puja pel barranc de Malavesina.

Al pujar de nit, vam sortir a las sis mitja del matí, anàvem un xic a cegues, tot i els frontals, i vam agafar un corriol (seguin un track que portava jo) que no va per dins del barranc, va més a la dreta, i aquí vam equivocar-nos, doncs no és una bona opció, tot i que va al mateix lloc, és poc marcat i perdedor, a més d'un xic exposat si la roca es mullada. Per tant, sens dubte, es molt millor, també molt més marcat, el corriol que puja directament pel Barranc de Malavesina, de fet, a la baixada ho vam comprovar, doncs vam baixar per ell.

La pujada es dura, feixuga, sense pauses, només arribant cap a l'estany de Malavesina es relaxa un xic,`després tornar a pujar d'una manera forta, direcció a la Bretxa Peyta , on fa anys hi havia un refugi,  abans d'arribar-hi, el corriol va girant cap la nostre esquerra, fins a arribar al peus de la paret final.

Un cop allà, bé la part més "distreta" de la pujada, una grimpada per diferents canals que té un grau de PD+ amb passos de IIIº, si ets una persona avesada amb l'escalada no té una gran dificultat, però per nosaltres (la meva filla i jo) es un terreny on no estem gaire habituats, per tant ens posem en mans d'en Martín, la seva experiència i la seva paciència farà la resta, ens posem casc i arnes, a partir d'ara avançarem seguint la tècnica d'ensamble, i Martín assegurant el pasos més compromesos.

Fins al cim hi tenim diferents canals i passos amb més o menys exposició, tret de dos punts no li vaig veure una dificultat excessiva, però clar, anava encordat, i això sempre et dona sensació de seguretat, els dos punts més exposats els vam passar amb Martín assegurant-nos des de dalt, per tant, podem dir que amb la màxima seguretat.

Al cim els núvols ens fan la guitza, tenim les vistes molt limitades, a més, el fred es ben patent, per tant, no ens ho pensem gaire, fem un grapat de fotos, piquem alguna cosa, i ràpidament marxem.

La baixada és fa pel mateix camí de pujada, des-grimpant amb molta cura i rapelant els llocs més compromesos, hi trobem dues instal·lacions de rapel, tot i que nosaltres només vam fer un rapel, l'altre el vam evitar baixant, amb molta cura, per les canals de pujada. Un cop baixats aquests passos només hem de desfer tot el camí de pujada pel barranc de Riu Malo fins a l'embassament de Cavallers per donar per tancada la magnífica sortida d'avui.

Al cim del Besiberri Nord.


Dades tècniques.

La imatge de la ruta al Google Earth.


El perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Embassament de Cavallers, com arribar.
  • El track de la ruta el podeu trobar AQUI.
  • Alçada mínima. 1730 metres al pàrquing de l'embassament.
  • Alçada màxima: 3014 metres al cim del Besiberri Nord, tot i que al gps marcava 3004 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1440 metres.
  • Distancia: 12,9 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, completament lineal, anar i tornar pel mateix camí.
  • Ruta per gossos: No, però només per l'última pujada, la resta es perfectament factible.
  • Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Sortim de l'embassament de Cavallers cap a les sis i mitja del matí, seguint l'ample camí que voreja l'estany i que va cap al Refugi Ventosa i Clavell, quan arribem al Pletiu de Riu Malo encara ben fosc, aquí hem de girar vers el Nord Oest i pujar pel petit corriol del Barranc de Malavesina.


Treu el nas el Besiberri Nord.


Aquí tenim la petita errada de seguir un corriol, quasi inexistent que puja per la dreta del barranc, no és bona idea, és poc marcat i un xic exposat amb roca mullada, MOLT MILLOR BUSCAR, I PUJAR, PEL QUE VA PER DINS DEL BARRANC, que és el que vam fer servir de baixada.


El camí que puja pel barranc ve per la nostra esquerra, en aquest petit pletiu, conegut com les Llaveiades de Riu Malo s'ajunten els dos camins.


Ara si, ara la pujada la fem per un petit corriol, fresat i amb fitades.


Poc abans de l'estany de Malavesina comencem a veure, clarament, el Besiberri Nord.


Estany de Malavesina.


Pugem per una canal darrere l'estany direcció a la Bretxa Peyta, el Besiberri Nord cada cop més a prop.


L'estany ja queda molt cap baix.


I al pujada segueix sent forta, fent-nos suar de valent.



Anem deixant la Bretxa Peyta a la nostra dreta, és veu la base de rocs on era l'antic refugi.


Al darrere veiem la Punta Alta i, a l'esquerra l'estany Negre.


Sortim a la cresta i veiem l'estany de Mar, a la capçalera de Valarties, Val d'Aran.


Un xic més ample, amb els cims de Punta Harlé, Pa de Sucre i Tumeneia destacant a la dreta, el Tossau de Mar a l'esquerra i el bonic Montardo al fons. més enllà, el Mauberme i el Mont Valier. 


Arribant a la base de la paret final del Besiberri Nord, al fons el Besiberri Sud i el Comaloformo.


Bé, ja hi som, ara toca posar-nos arnes, casc, i preparar el material per assegurar-nos.


Tot preparat, som-hi !!!.


Primera canal, la superem amb facilitat.


Segona canal, aquí Martín decideix que ja es l'hora de posar-nos la corda i pujar assegurats, anirem tota l'estona amb la tècnica d'ensamble i, els passos més complicats ell ens asseguraria des de dalt.
En aquesta canal ell puja primer i a dalt prepara una reunió per què nosaltres pugem més segurs.



Preparant la reunió.


Ara puja Alba i després ho faré jo.


Un cop superat aquest tram, seguim pujant i sortim a la cresta, allà veiem el Llac de Mar, a la capçalera de Valarties, a la Vall d'Aran.


Fem una bonica diagonal per sortir just al punt més complicat de la pujada, just darrere dels meus companys, que ja han fet la diagonal esmentada.


Jo cap a l'inici de la diagonal.


I arribant al final.


Martín iniciant el punt més difícil de la pujada, un cop dalt tornaria a muntar una reunió per assegurar-nos.


Arribant a la part de dalt, a l'esquerra muntaria la reunió. A la baixada anirem a buscar el punt que hi ha muntat per fer el rapel, que és troba per sobre de Martín, un xic a la dreta.


Ara li toca a la meva filla.


Ja és quasi a dalt.


Jo m'ho miro de baix, arriba el meu moment.


Un cop superat s'acaben les dificultats, tret d'alguna fàcil grimpada, i molt ràpidament arribem al cim del Besiberri Nord, hem fet el cim.


Un cop d'ull cap a la cresta que volíem fer, per què hem decidit deixar-ho està per un altre moment, ja teníem dubtes abans d'arribar, però aquí dalt bufa un vent molest i, sobre tot, molt fred. Potser no són les millors condicions per fer una cresta que, per culpa de la nostra curta experiència, seria molt lenta de fer, per tant no deixem estar, la llàstima que en Martín tampoc podrà pujar a l'Agulla Malavesina, un dels seus objectius, doncs li falta per pujar aquest nou tresmil.


Vall de Besiberri, just davant nostre veuríem el Massís de las Maladetas, amb l'Aneto, el Coronas, l'Aragüells. També veuríem la bonica vall de Salenques on, a la tardor especialment, podem fer un magnifica circular a les valls de Salenques-Riueno.


Amb el seu estany.


I el seu refugi.


Estany de Mar.


Comencem amb les fotos pel record, primer Martín "l'home tranquil".


Ara Alba i jo, amb una panoràmica que ens fa Martín


Sembla que estem contents.


I Alba també.


I una de tots tres per acabar.


Fa fred, fem les fotos, piquem alguna cosa, i marxem molt ràpid.


Baixem fins el primer rapel, primer baixa Alba, després jo.


Per últim ho fa Martín.


Que ens demostra la seva experiència.


Evitem el segon rapel tornant a fer la diagonal d'abans i després anem a buscar una canal marcada amb la fitada que es veu a la imatge.


Que és l'entrada a la petita xemeneia que hem pujat aquest matí, i que ara baixem amb molta cura.


Per últim ho fa Martín.


Un cop superada ja s'acaben les dificultats, traiem i guardem el material.


I comencem la llarga baixada pel barranc de Malavesina.


Sempre amb la Punta Alta davant nostre, a la seva esquerra es veu l'estany Negre.


Besiberri Nord, guardarem un molt bon record d'aquest dia.


Tot el massís dels Besiberris.


Estany de Malavesina, Punta Alta, a la seva esquerra destaquen els cims del sector Contraix-Colomers-Ratera, dins del Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes.


Estany de Malavesina


Un bon bivac a la sortida de l'estany.


Al final la tarda s'ha quedat ben bonica, tot i que queda un aire un xic molest.


La baixada es rapida.


Allà davant tenim la part més estreta del barranc, per on no hem pujat aquest matí, i que és per on va el millor camí, repeteixo molt millor pujar i baixar per aquí.


Aquest es el tram que no hem fet, allà baix ja es veu el Planell de Riu Malo.


Planell de Riu Malo, amb els seus habitants, dalt de tot treu el nas el nostre cim d'avui.


Ara toca creuar l'embassament de Cavallers.


Un cop creuat arribem al pàrquing i donem per tancada la magnífica sortida d'avui.......... O millor no, encara falta una foto.


Ara si, l'autèntica foto de grup, amb la Mari Carmen, la dona d'en Martín, que s'habita quedat esperant-nos tranquil·lament al càmping.


Tot i que aquesta vegada la meva dona no ens ha pogut acompanyar, per l'Alba i per mi ha sigut tot un plaer fer aquesta sortida, l'hem gaudit intensament, i esperem que no sigui l'ultima.......