Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 21 de desembre de 2014

25.000 visites, MOLTES GRACIES A TOTS.

Doncs si, ja he arribat a les 25.000 visites al meu bloc, realment un fet sorprenent per mi.

Ja fa molts anys que tinc aquest bloc, però que m'hi dedico seriosament només fa dos anys, a les hores havia poc més de 800 visites.

Quan vaig començar no tenia cap pretensió, ni la tinc ara, només volia donar a coneixer les meves sortides a la muntanya d'una manera un xic més amplia que el que feia fins ara a l'àlbum de Picasa .

Per això totes aquestes visites m'han sobtat un xic i, a la vegada, m'agrada. Es un plaer per mi que la gent entri a veure i llegir les meves sortides a la natura.

 Per això m'he decidit a fer una petita entrada per celebrar aquest fet i per donar les gracies a tothom que a passat per aquest petit raconet d'un aprenent de muntanyenc i, a la vegada, un boig per la muntanya.

Un parell de fotos, tipus collage, on surten la majoria de fotos de cim que he pujat durant aquest dos primers anys.

Any 2013


Any 2014.


Durant aquest dos anys he pujat cims que tenia molt presents dintre de les meves prioritats, també he fet cims amb connotacions especials, he viscut moments molt intensos i compartit sortides amb gent molt maca.

Possiblement al cim que a representat més per mi, ja que tenia unes ganes immenses de pujar-lo,  ha sigut el massis del Vignemale i, més concretament, la Pique Longue, el seu cim principal. Però a més fer-ho, pujant tots els cims de la Corona del Vignemale, va representar un moment especial, cada cop que penso en aquell dia ve al meu cap una imatge, la mirada de complicitat que vaig creuar amb la meva filla Alba en el moment de arribar al cim de la Pique Longue, havia complert un somni: Vignemale






De tots els cims un a sigut molt important per las connotacions emocionals que l'envoltavan, pujar al Monte Perdido i fer aquell petit homenatje al cuello del Perdido, va representar complir una promesa que vaig fer prop d'un any enredera. Sempre guardare aquest dia com un dels més importants de la meva vida: Monte Perdido




Moments bonics i per recordar en tinc molts, potser els més importants o que més m'han agradat pel que representaven en aquells moments van ser quan vam creuar les Clavijas de Cotatuero per la bona estona que vam passar, ple de rialles i bromes: Tozal del Mallo y Faja de las Flores




Un vídeo del moment:


Un altre moment important, tot i que no ho sembli, va ser quan vaig fer la ruta que unia Añisclo i Ordesa, eren 40 km de ruta però quan portabas un xic més de 25 es passa pel refugi de Goriz, entrar dins del refugi i menjar uns ous fregits amb pernil , plat tipic del refugi, amb un cervesa és un d'aquells moments per recordar: Travessa Añisclo-Ordesa


També va ser un gran dia quan vam pujar al cim del Bachimala, allà dalt vam celebrar que aquell cim era el numero 50 de més de tres mil metres que pujaba la meva filla Alba, i això s'havia de celebrar: Bachimala


Durant aquest temps he compartit sortides amb altres persones, potser les que més han sigut un grup de gent que pertanyent al grup de Camins i Senders del Facebock, un parell de blocs de aquestas persones podria ser els de l'Àngel i el Carles 




Vull tindre un petit moment per en Xevi, Muntanyes d'il·lusions  una persona amb la que vaig tindre un molt bon feelinng i vam compartir varies sortides plegats, la llàstima es que va patir una greu infermetat i, tot i que ja esta molt recuperat, te petites seqüelas i per tant, de moment, no podem tornar a compartir sortides, però tot arriba, anims company.


 La que vam arribar a muntar per fer la foto, eh Xevi ???.......................Pobres nerets, de ben segur no volen tornar a saber res de nosaltres mai més jajajajajajajaja


Visitar assíduament el foros de muntanya fa que tinguis contacte amb gent de diferents indrets, segurament la persona que més he tractat durant aquest temps, i encara ho faig, és el Martin, Mattinmendia ,ens vam coneixer ja fa molts anys i ens hem vist varies vegades, però no havíem compartit mai una sortida fins aquest passat mes de Setembre. Per això la pujada que varem fer plegats al cim dels Encantats va representar molt per mi, un altre dia d'aquells que sempre el tindre present.

 

Quan vaig començar amb el bloc també volia posar les meves sortides amb la BTT però em fa mandra portar la camara de fotos i per tant poques sortides he possat, de totes maneres no puc olvidar-me dels meus companys i amics de BTT. Pel Montseny , tot i que també hem fet sortides a la muntanya Circ d'Ulldeter



Bé, crec que això és el més important d'aquest dos anys, només hem queda donar les gracies a tots els que heu passat per aquest raco i, per sobre de tot, donar les gracies als meus companys habituals, els que pateixen les meves bogeries muntanyenques:











GRACIES COMPANYS, sense vosaltres aquest bloc no seria el mateix.


dijous, 18 de desembre de 2014

Trail-Running a Montserrat, sector de Can Maçana.

Aquest passat dissabte teniem una estona al matí i, junt amb la meva filla Alba vam decidir anar a fer una estona de Trail-running per Montserrat, més concretament pel sector del Bruc-Can Maçana.

La ruta va ser: Vam sortir de  El Bruc per la pista de la Plana Llarga que va cap a Can Maçana fins el desviament del Camí als Pallers, un cop a l'Era dels Pallers vam seguir pujant cap al refugi Vicenç Barbe, per després seguir pujant per la Canal Ampla fins el Coll del Portell Estret. D'aquest coll baixem per l'altre vessant fins a trobar, primer, el camí que baixa del Coll de Porc i, després, seguir la baixada fins el GR 172 que uneix Can Maçana i el Monestir de Montserrat.

Un cop al GR el seguim direcció a Can Maçana, però un xic abans d'arribar-hi, al Collet de Guirlo, agafem una pista forestal, a ma esquerra, que ens a de portar fins la pista que pujàvem aquest matí. La seguim un petit tram per desviar-nos a la dreta, a buscar un altra pista que baixa pels boscos de Can Rovira, al costat del Torrent de l'Oncle, i que passant al costat del Corral d'en Pascual, Cal Vador i Can Rovira ens deixa a l'indret on hem començat fa una estona.

Els horaris només són orientatius, ja que nosaltres no anem corrents tota l'estona, es pot dir que fem un "mix", ja que es una barreja de corre i caminar, a bon pas, això si.

El perfil de la ruta, el trak el teniu al Wikiloc


L'imatge al Google Erth.


Punt de sortida poble del Bruc, Com arribar

  • Material necessari: res especial.
  • Altura màxima: 1008 metres al Portell Estret, tot i que al GPS marcava 982 metres.
  • Altura minima: 468 metres al poble del Bruc.
  • Desnivell positiu acumulat: 571 metres.
  • Distancia: 11 quilometres.
  • Ruta circular: si.


Pujada per la pista de la Plana Llarga.


Els Pallers.


Refugi Vicenç Barbe.


Portell Estret.



El Bages emboirat.



Una bona panoràmica que sens ofereix baixant pel camí del Coll de Porc.


El sector del Puigmal.



L'unio amb el GR.


La Cadireta.


Un cop passat el Collet d'en Guirlo.


I la baixada pels boscos de Can Rovira.


Amb un ultim corriol abans d'arribar a .........



Tots contents i satisfets al punt de sortida.