Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 24 d’octubre de 2014

Bachimala, Punta del Sabre, ja son 50.


Avui la gran protagonista de la sortida és la meva filla Alba, ja que un cop assolit el cim del Gran Bachimala, ha posat número 50 de la seva particular llista de cims de més de tres mil metres, i ho hem celebrat com es mereixia l'ocasió.


Pasem la nit al refugi de Tabernes i, de bon matí, hem agafat el camí que porta cap al refugi de Biados, però no hem d'arribar a aquest refugi, a prop de la Cabanya del Sarrau hem de deixar el corriol que ens porta a Viados per pujar per la pista forestal cap aquesta cabanya, allà ens ajuntem amb el camí que puja del refugi de Biados, que és la ruta normal al Bachimala.

D'aquí ja no més hem de seguir la ruta normal, per l'indret conegut com la Pleta de les Vaques, fins al coll del Senyal de Biados, allà deixem el camí que portavem per enfilar-nos per l'ample llom que baixa de la Punta del Sabre, la ruta a seguir no te pérdua, hem de seguir aquest llom fins a arribar sota una pared de roca que de lluny sembla més difícil del que és en realitat.

Si seguim les fitades no tindrem cap problema per superar aquest tram, és una grimpada de IIº, IIº+ amb bons punts de recolzament, Si estem atents i busquem els millors passos no deuríem de tenir cap problema per superar-lo.

Un cop superada aquesta dificultat per arribar al cim de la Punta del Sabre hem de seguir per la mateixa aresta, també és bastant assequible, ens podem trobar algun punt més estret i aeri que haurem de fer servir las mans però, en general, tota l'aresta no presenta grans dificultats.

Un cop al cim i per seguir cap al Bachimala també ho hem de fer per l'aresta, que a l'igual que fins aquí, no presenta dificultats remarcables, trams més estrets i aeris però, amb precaució, assequible de fer si estem habituats a mourens per aquest tipus de terreny, tan el primer tram fins a la Punta del Sabre com aquest ultim no es un indret per portar a persones inexpertes.

Al cim del Bachimala gaudim d'unes vistes molt extenses, Vignemale, Monte Perdido, Posets, Eristes, Aneto, Perdiguero per nomenar només als més importants.

Per baixar ho farem per la ruta normal fins a arribar un punt (marcat amb un waypoint al track) on hem de deixar aquesta ruta per anar a buscar un corriol que baixa cap al Vado de Bachimala. Aquest primer tram no esta gaire indicat, només alguna fitada bastant aïllada ens diu que anem pel bon camí, De totes maneres no te pérdua doncs hem de baixar fins al torrent de Bachimala, que és veu a baix de tot, un cop passat el torrent ens retrobarem amb el camí que baixa del coll del Senyal de Biados cap el Vado de Bachimala.

Arribats al fons de la vall, a l'indret conegut com a Vado de Bachimala ja solament ens queda seguir el camí, ample i ben fressat, que allà trobem, per tronar fins al refugi lliure de Tabernes, donant per acabada la ruta pel vessant contrari al que hem començat aquest matí.

El perfil de la ruta, el track el teniu al Wikiloc


L'imatge al Google Erth.


Dates tecniques:

  • Punt de sortida: refugi de Tabernes, al final de la pista forestal que surt a la carretera de Gistaín, la pista es trova en un esta aceptable, però és molt llarga, si no és porta un vehicle apropiat hem d'anar amb molt de compte, Com Arribar
  • Material necessari: Es tracta d'una ruta de alta muntanya, per tant calçat adecuat i roba per si ens cambia el temps són necessaris, a més de mapa, bruixola i GPS, si en tenim.
  • Altura mínima: 1695 metres , assolits quan tornavam pel costat del torrent de la Cinqueta de la Pez.
  • Altura màxima: 3177 metres al cim del Gran Bachimala, tot i que al GPS marcava 3173 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1672 metres.
  • Distància: 15'6 kilometres.
  • Ruta circular: si.
  • Si voleu veure las fotos amb els comentaris amb castella ho podeu fer al album de Google+ , en el moment de fer aquest repor els albums de Picasa no funcionaban, per aixó posso l'enllaç al Google plus.


Sortim de bon matí del refugi de Tabernes.

 

La direcció a seguir durant una estona és evident.


El camí puja pel bosc.


Fins a sortir a la pista forestal que ens ha de portar a la Cabanya del Sarrau, trobem un punt o el camí del refugi de Biados deixa la pista i comença a baixar cap al refugi, nosaltres seguim per la pista.


Poc després veiem la immensitat del Posets i tots els cims del seu voltant, dels Eristes al Espadas.


Cap al darrera veiem els Culfreda , que comencen a estar il·luminats pel sol.


I, just a sobre nostre, tenim el nostre objectiu d'avui. Aquí ens trobem amb el camí que puja del refugi de Biados al Bachimala, el que és la seva ruta de pujada normal.


Cabanya del Sarrau, situada a un indret precios.


Sombras i llums, nit i dia.


Hem d'anar pujant per l'ample llom que es veu a la dreta de la foto.


Arribem a un punt on hem de fer una petita baixada per arribar a un coll on es separan els dos camins, de pujada al Bachimala, la ruta normal i la ruta que pasa per la Punta del Sabre i la seva cresta, nosaltres anem per aquest ultim, que es veu clarament a la foto, tot el llom amunt.


Baixem al coll i deixem la ruta normal.


No més començar a pujar ja veiem que es comença a obrir el paisatge, i de quina manera, el massís del Monte Perdido es presenta esplendorós.


Cap al darrera els protagonistas son el Posets i l'Espadas.


Anem pujant, ara ja és tot amunt, sense descans.


Pasem per un primer tram on hem de fer servir lleument las mans.


I la cresta que ens queda fis a arribar a la pared que defensa la Punta del Sabre per aquest vessant, de lluny impresiona molt, sembla que no es pugui pujar.


I de prop encara impressiona més.


Però és més fàcil del que sembla, les fotos donen sensació de perill, però en realitat no ho és.


La roca és bona, i si seguim les fitades, no tindrem cap problema per superar-la


Un cop pasat el tram més "distret".


Ara ja no més hem de seguir la cresta, a vegades més ampla.


Ja veiem el Vignemale


La cresta de vegades és més estreta, però amb precaució passem sense cap problema.


L'Alba i el Jose ja son al cim.


Del cim de la Punta del Sabre veiem el que ens queda per arribar al Bachimala.


I una part del tram que hem fet per arribar fins aquí.


Foto de familia al cim de la Punta del Sabre.


I foto de grup, amb el Bachimala al fons.


Una panoràmica cap al Posets a l'esquerra i el Monte Perdido, a la dreta, amb Punta Fulsa i Punta Suelza al davant.


Aquesta cap al Posets i l'Aneto.


I en aquesta tenim el Bachimala a la dreta i, al fons, el Monte Perdido i el Vignemale.


Seguim camí cap al Bachimala


Per una cresta distreta pero asequible amb precaució.


Jose i Alba van com  motos i ens tenen que esperar


O és que miraven el paisatge ¿?. La foto esta feta del mateix lloc on ens esperaven.


Ja tenim el cim del Bachimala a tocar, arriba el moment de les celebracions....


.......de la meva filla Alba, aquest cim, és el que representa el seu cim numero 50, de la seva llista particular de muntanyes de més de 3000 metres. Com no podia ser d'un altra manera ho celebrem com l'ocasió es mereix.


Després de les celebracions ens dediquem a deleitar-nos amb el paisatge que ens envolta.


Tenim una quantitat important de cims de més de 3000 metres al bast de les nostres mirades, destaquen, per sobre de tots l'Aneto, el Posets i el Perdiguero 1 i el Perdiguero 2.


Cap a França tenim el massís del Perdiguero i cresta de Literola i tots els cims que l'envolten.


Aneto, a cop de zoom.


Perdiguero i els seus acompanyants.


El massís de l'Aneto, a la dreta i una mica a baix es veu l'Aragüells pujat aques estiu pasat.


El Posets i la cresta de Espadas.


I ara l'ajuntem amb els Eristes.


El Vignemale.


El Massís del Monte Perdido , Monte Perdido 2.


Tots junts, unes vistes per gaudir plenament.


 L'Alba gaudint de la seva sorpresa, no sabia que el "sherpa" li havia pujat.


Punta del Sabre i Posets.


Foto de cim cap al Posets i l'Aneto.


I un altre cap a el vessant contraria, al fons es veu el massís del Monte Perdido


Però és l'hora de marxar, i ara ho farem seguint, durant un bon tram, la ruta normal de pujada.


Una ruta que és una tartera inmensa per aquest vessant..


Pedra i més pedra.


Fins que arribem a un punt, marcat amb un waypoint al track, on hem de deixar la ruta normal per baixar per una petita vall lateral, no hi tenim camí i les fitades són molt poques, però no deuríem de tenir cap problema per baixar, es tot recte fins a trobar el torrent de Bachimala, que baixa per la vall, allá, un cop creuat el torrent, trobarem el camí, més fressat, que baixa del coll del Senyal de Biados fins al Vado de Bachimala, indret on es ajuntarem amb el camí que ens portara de tornada al refugi de Tabernes.


Al començar a baixar la tonica és la mateixa que abans, molta pedra.


Per després deixar pas a una baixada, amb forta inclinació, per prats. Com es veu a la foto no tindrem problemes d'orientació, és tot recte, direcció al torrent que tenim al fons.


Si estigues mullat hauriem d'anar amb cuidado de no relliscar, però avui esta sec, i baixem rapidament.


Sortim a un petit torrent lateral, si mirem al darrere, molt amunt i al fons veiem el Gran Bachimala.


Aquest tram és fa pesat, la baixada és forta i els genolls ho noten.


Pero al final sortim, un cop creuat el torrent de Bachimala, al camí que baixa del coll del Senyal de Biados, tot i que la baixada continua, es un descans anar per un camí més marcat.


Al fons, a la dreta s'intueix el coll del Senyal de Biados, per l'esquerra de la foto és per on hem baixat, no se si és guanya temps baixant per aquí, potser és més curt, però la baixada és més cansada i empipadora.


Aquesta és, aproximadament, la baixada que hem fet.


Seguim baixant i, poca estona després, veiem el Vado de Bachimala.


Vado de Bachimala, aquí s'ajunten els camins del Port de la Pez, del Port de la Madera i el que porten nosaltres, ara només hem de seguir, riu a vall, per tornar al punt de sortida d'aquest matí.


El refugi de Tabernes, on donem per tancada aquesta sortida d'avui.