Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 29 de maig de 2014

Intent a la Dent d'Alba y al Pic de Paderna.


L'ultima sortida que hem fet no ha sigut posIble fer cim, anàvem a pujar a la Dent d'Alba però ho vam haber de  deixar estar quan estàvam pels voltants dels 2650 metres, teníem tots els cims que ens envoltaven tapats pels núvols i, a més, bufava un fort vent del sur-oest que no feia gaire adient seguir amb els plans de pujar fins aquests cims del massis de La Maladeta.

Un cop que vam decidir deixar-ho estar ens vam plantejar de pujar al cim de la Tuca de Paderna, que el teníem a tocar i no ens representava gaire esforç arribar-nos, vam començar  ha acostar-nos i, en arribar al coll, un cop de vent fortíssim va fer-nos dubtar, i ja se sap que quan es tenen dubtes...........després d'una estona decidint que feiem vam deixar-ho estar i vam començar a baixar cap al refugi, avui no era un dia gaire adient per fer qualsevol cim.

Una llastima perquè anàvem segurs del fet que tindriem un bon dia, ja que s'estàvem complint tots els pronòstics del temps, mal dia durant el divendres, cel ras en arribar la nit, i durant el matí de dissabte bon temps, amb molt de sol, per després començar de nou a espatllar-se a partir de migdia. El divendres ho van encertar de ple, pero el dissabte no vam tenir la finestra de bon temps que pronosticaven.

Bé, no vam fer cim, però si vam poder gaudir d'unes boniques vistes i passar un més que agradable mati a l'alta muntanya de la Vall de Benasque.

Foto de grup a l'entrada del refugi de La Renclusa.

  • Punt de sortida: pàrking de La Besurta, COM ARRIBAR
  • Material necessari: d'hivern, piolet, crampons, raquetes, roba d'abrig, mapa, brúixola i GPS si en tenim.
  • Altura mínima: 1890 metres a La Besurta.
  • Altura màxima:  2610 metres a l'indret on vam abandonar.
  • Desnivell positiu acumulat: 990 metres (crec que és massa, però son las dades que surten).
  • Distància total: 9'4 km.
  • Ruta circular: no.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al PICASA


Perfil de la ruta, poso el track perquè és valid per pujar al Pic de Paderna, ja que vam arribar fins al coll, per tant no més quedaba l'ultima pala per arribar al cim, per tant, si tenim en compte aquestes circumstàncies significa que el track és bo per pujar-hi. El track el podeu trobar al WIKILOC



L'imatge de la ruta al Google Erth.



Divendres a ultima hora de la tarda arribem a La Besurta.


Preparem les motxiles rapidament, es fa tard i ens esperen al refugi per sopar.


El massís de LA MALADETA esta espectacular amb el seu mantell de color blanc.


  A mesura que pugem la llum del sol ens va deixant, però ens deixa bonics moments.


El cim de La Maladeta il·luminat pels últims raigs de llum solar.


A la resta del massís ja es quasi fosc, al fons el PIC D'ALBA.


Refugi de La Renclusa, deixar trastos, sopar i a dormir, que dema tocar matinar.


6 del matí, avui hem fet els deures i hem matinat molt, no més sortir del refugi deixem a la nostra esquerra la massificada ruta a l'ANETO


Anem pujant cap als ibons de La Renclusa mentre el sol comença a sortir per darrere nostre.


I ens obsequia amb unes llums i colors impressionants.


Cap a La Maladeta també es comença a il·luminar.


Per davant nostre tenim el Pic de Paderna, també il·luminat pel sol.


Però el dia no esta com estava previst, tenim mols núvols que tapan els cims més importants i fa bastant vent.


Ibon de la Renclusa


No parem gens, pugem el més ràpid possible, ja veiem que el dia no és tan bo com esperavem i no volem perdre temps.


Pel davant nostre cada cop és més tapat.


Tot i això remuntem la pala més dura del dia, esperant que millori com estava previst.


El Jose obrint traça.


Ara soc jo el que obre traça i els companys hem segueixen.


Però finalment ens aturem, cada cop bufa més fort el vent, i els núvols és fan més ferms, ho deixem estar.


Tenim el Pic de Paderna a tocar, el que es veu a l'esquerra de la foto, decidim provar de pujar-hi.



Però en arribar al coll, un cop de vent molt fort ens fa dubtar, ens queda molt poc però....


No sabem que fer...........finalment girem cua, no val la pena.


Al començar a baixar ens creuem amb un grup d'esquiadors, ells pujaran uns 200 metres més amunt, però acabaran donant la volta, després, al refugi, ens dirien que més amunt la cosa estaba pitjor, el vent cada cop era més fort, per tant ens van confirmar que vam prendre la decisió correcta, no era el dia.


Curiosament, a mesura que baixem, va sortint el sol.


Però, al darrere, tot segueix igual, núvols i vent.


Una llastima, perquè la neu esta perfecta per anar amb els crampons.


Arribem als voltants de l'ibon i, aprofitant que estem a resguard del vent, parem a fer unes fotos i menjar alguna cosa.


Aquí estic jo, gaudint força d'un entorn preciós.


Els companys, al fons segueix tot igual, molts núvols i vent.


I les noies, sempre de bon humor.


Reflexos.


Contrast, els cims ben tapats i cap a la vall moltes clarianes.


Ja quasi tornem a estar al refugi de La Renclusa.


I del refugi donem una ullada cap als cims per on hem intentat estar.



Recollim trastos i baixem cap al parking de La Besurta.


Al parking donem una ullada cap els cims del massis de La Maladeta, ben tapats.


I, per acabar, una foto del Pla d'Estan amb el seu ibon i les Tucas de Literola i el Pic d'Estos al fons.


dijous, 22 de maig de 2014

Grony de Miralles i Agulla Grossa.

Petita matinal de diumenge per la Serra de Miralles a la comarca de l'Anoia, pujarem als dos cims principals de la serra i visitarem el Castell de Miralles i l'ermita de Santa Maria de Miralles.
Tot el camí anirem per pistes forestals i camins ben fressats i senyalitzats, no més anirem amb compte amb dos punts que el camí creua dos camps de cereals i tenim que passar pel mig i, després, a la sortida del Castell de Miralles tenim dues possibles opcions, hem de deixar estar la més evident, amb pal indicador de volta al Castell i agafar un corriol poc definit que surt més a l'esquerra, al poc d'anar per aquest camí es torna més evident i no tindrem cap problema per seguir-lo.

El  cim del Grony de Miralles és dintre de la llista dels 100 cims de la FECC i per tant es un indret bastant visitat pels excursionistes que es dediquen a fer aquesta llista, tot i aixo nosaltres vam tenir sort i no ens vam creuar més que amb un parell de grups de muntanyencs i de gent amb BTT.

Al track, l'inici de la ruta és editat a casa, no el vaig posar a gravar fins que portàvem una estona caminant, no deuríeu de tenir cap problema per seguir-lo, ja que aquest tram es tot per pistes forestals, he marcat amb un waipoint el lloc on acaba el tram editat i comença l'original.

Cim del Grony de Miralles



Com arribar al punt d'inici de la ruta: 

Perfil de la ruta:

  • Punt de sortida: entre els km 52 i 53 de la carretera C-37, (veure mapa anterior).
  • Material necessari: la ruta és molt fàcil, no necessitem res especial, mapa, brúixola i GPS (si en tenim), indispensables sempre.
  • Altura mínima: 520 metres.
  • Altura màxima: 866 metres al cim del Grony de Miralles, tot i que al GPS marcava 858 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 530 metres.
  • Distancia: 10'4 km. (es pot fer més curta).
  • Ruta circular: sí.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb castellà, ho podeu fer al meu album de PICASA

Comencem a caminar a l'inici de la pista forestal que ens porta a Can Puça, poc després del km 52 de la carretera C-37, podríem seguir més endavant però només agafar la pista tenim un indret per deixar el cotxe i ho aprofitem.


Can Puça.


Tot aquest tram és per pistes forestals, sense cap complicació.


Anem tranquil-lament, gaudint de l'entorn.


Aquí deixem la pista principal i agafem una a la nostra esquerra.


Que puja de manera valenta.


Al fons ja veiem els cims d'avui, al mig el coll de Ca la Llebre, fins allà tot és per pista.


Neila fa més km que nosaltres, no para, amunt i a vall.


Nova cruilla de pistes, ara anem a la dreta.


El Grony de Miralles ja el tenim a tocar.


Coll de Ca la Llebre.


Amb les ruines de la masía de Ca la Llebre, el camí al Grony de Miralles passa pel mig de las ruines.


El corriol es clar i de fàcil seguir.


Grony de Miralles.


Montserrat vista del Grony de Miralles.


Foto al cim.


Una mirada al sud, amb moltes de les serres que formen el prelitoral central, Ancosa, Savinosa, Cavallar, etc.


I al nord, amb el Pirineu ben nevat.


La primavera és ben present per aquestes contrades.


El nostre pròxim objectiu, l'Agulla Grosa.


Una mirada cap a la plana d'Igualada.


Tornem a Ca la Llebre.


I anem a l'Agulla Grossa.


Bé, millor dit, hi vaig, per què elles ja esperant allá, aixo de fer tantes fotos.....


Foto de cim.


Agulla Grossa.


I una visió del cim que acabem de baixar, el Grony de Miralles.


Tornem al coll de Ca la Llebre.


I parem a recuperar forçes.


Seguim ruta baixant per la mateixa pista forestal que hem portat fins aquí, però baixant per l'altre vessant.


Baixem pel Clot del Cogul.


La Neila m'espera, no entén per què hem paro tantes vegades, jajaja.


Deixem la pista forestal i agafem un camí marcat amb senyals de GR, és el GR-172.


Que després d'una estona surt a una altra pista forestal, que seguim a la nostra esquerra.


Primer punt una mica conflictiu, la pista passa pel mig d'aquest camp de cereals, hem de buscar la continuació a l'altre costat del camp.


Allà ho tenim.


Bonic contrast de colors.


Sortim al darrere del Castell de Miralles, segon punt que hem d'estar atents, hem d'anar a l'esquerra del camp, a buscar un petit corriol que surt de l'altre costat del camp.


I que comença a donar la volta al castell.


Ruines del Castell de Miralles.


Sortim al devant mateix de l'ermita de Santa Maria de Miralles, just a sota del Castell.


Pujo fins a les ruïnes del Castell de Miralles, d'allà veig els cims d'avui.


El Castell  és un mirador privilegiat.


Per dintre el castell. completament invadit per la vegetació.


Baixo fins a l'ermita, allà m'esperen, una a l'ombra.


I dues al sol.


Sota l'ermita tenim un replà amb un indicador de Volta al Castell.


Però no és el nostre, nosaltres hem d'agafar un petit corriol que surt més a l'esquerra, i que al principi és poc visible.


Però després és més fàcil de seguir, inclòs tenim pals indicadors, però amb la ruta esborrada, es igual, el camí és evident i fàcil.


Sortim a un pista forestal.


Que ens porta fins a la que hem agafat de bon matí, hem pujat per la de l'esquerra i baixat per la de la dreta.


Tornem a passar per Can Puça i les seves vinyes per arribar fins on hem deixat el cotxe i tancat aquesta agradable matinal de diumenge.