Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 22 d’agost del 2014

Valle de Estos.

A estat tota la nit plovent, de matinada afluixa i acaba parant, com ls previsions eren de què durant el dia anès obrint decidim sortir per intentar pujar al Pic d'Estos, però les previsions no l'encerten i segueix tapat i caient 4 gotes algun cop, per això el que havia de ser la pujada a un cim amb grans panoràmiques del sector del Perdiguero acaba sent un passeig de 18 km. per la vall d'Estos, ja que ens vam donar la volta a la cota 2100.

La ruta surt del càmping Aneto o del pàrquing de las Cabanyes d'Estos, primer puja perl GR seguint la vall per després agafar el PR-HU-31 i , poc després de la Cabanya de la Coma pujar per un corriol poc definit i amb molts camins fet per les vaques que el creuen, fet que el fa difícil de seguir, cap al Pic d'Estos, un cop a la cota 2100 ho deixem estar i anem cap al fons de la vall seguin un camí que ens a de portar a la Cabanya de Turmo, però quan ens falta poc per arribar ens trobem que no podem creuar el torrent del Perdiguero, alguna riuada ho ha deixat molt maltmès i amb el terreny molt trencat, el que ho fa perillós de creuar. per tant baixem, fora de camí, pel bosc seguint el torrent i buscant un indret per creuar-lo, un cop fet, seguim cap l'antic i abandonat, Cuartel Militar d'Estos i la Cabanya de Turmo, on enllacem amb el GR que hem començat aquest matí i per on tornem fins a les Cabanyes d'Estos, punt final de la ruta, tot i que nosaltres seguim baixant, fins al càmping Aneto, que és on estavem acampats, on arribem just a l'hora de dinar.

Foto de grup a prop de la Cabanya de Turmo.


L'imatge al Google Erth.


I el perfil de la ruta, el track a WIKILOC


  • Punt de sortida: pàrquing de les Cabanyes d'Estos: COM ARRIBAR
  • Material necessari: res d'especial, calçat adequat i mapa, brúixola i GPS, si en tenim.
  • Altura mínima: 1230 metres al punt de sortida (càmping Aneto) podem pujar amb cotxe fins a las Cabanyes d'Estos per estalviar-nos un xic de desnivell i distancia.
  • Altura màxima: 2055 metres, que és on vam girar cua.
  • Desnivell positiu acumulat: 920 metres.
  • Distancia: 18'2 km.
  • Ruta circular: no exactament, la part central si la podem considerar circular, la resta no.
  • Podeu veure les fotos amb els comentaris amb castellà al meu álbum de PICASA


Rétol al pàrquing de les Cabanyas d'Estos.


Riu d'Estos.


Amb tant de caudal que, fins i tot la Neila, no vol ni aproparse.


Al fons el sector Calrabides-Gias.


Deixem el GR, que va pel fons de la vall, i agafem el PR-HU31, creuant la Palanca de la Ribera.


Ara pugem per l'altre vessant de la vall.



A trams per bosc, i a trams per prats.


Neila gaudint força.


No para, amunt i avall, tota l'estona.


El bosc és ple de petits torrents que van plens d'aigua.


A l'altra banda intuïm les Agulles de Perramo, d'aquí uns dies els hi faré una visita.


Cabanya de la Coma.


Aquí deixem el PR-HU31 I pugem per un camí poc definit, cal tirar d'intuïció.


A baix queda l'indret on hem deixat el camí principal, el PR-HU31.


Les vaques ens posen difÍcil seguir pel bon camí, han fet tot de camins paral·lels.


El nostre cim ben tapat, comencem a dubtar.


Tot i que cap el fons de la vall vol obrir.


Semprevivas, m'agraden molt.


I és ple d'elles.


Neila gaudint d'allo més.


Aquí ve l'Alba, ens estem desanimant......


.................i finalment, cap a la cota 2100 aprox. ho deixem estar, avui no és el dia adient.


Agafem un altre camí, per on anirem cap a la Cabanya de Turmo, d'allà tornarem pel fons de la vall.


Però ens trobem amb la sorpresa de qué al anar a creuar el torrent del Perdiguero no hi tenim camí, alguna riuada o despreniment fa que creuar-lo per aquí sigui perillós, per tant decidim baixar pel bosc seguint el torrent fins a trobar un punt on creuar-lo sense perill.


Punt on hem creuat el torrent i on enllacem, altre cop, amb el PR-HU31.


Però el deixem quasi al moment per anar cap l'antic Cuartel Militar d'Estos.


Un cop pasat el Cuartel baixem cap a la Cabanya de Turmo.


Veient la Cascada de Molseret.


Tornem a creuar el riu Estos.


Passem per la Cabanya de Turmo, on agafem el GR que va pel fons de la vall i que ens portara fins al punt d'inici-final de la ruta, la foto és de fa tres anys, aquest dia hi havia molta gent pels voltants i no hi vaig fer cap foto.


Sembla que el dia millora i ens acostem al riu per descansar una estona.



Inclós surt el sol tìmidament.


La Neila, incansable, i si té aigua a prop més.


Seguim camí i, com tornen a caure gotes, pasem de llarg de les Gorgues Galantes.


Gorgues Galantes, foto de fa tres anys.


Anem baixant pel camí principal, per sort no plou, tret d'alguna gota de tant en tant.


Torrent de Batiselles.


No hem fet cim però ens emportem bones imatges pel record.


Font de Coronas.


La cruïlla on aquest matí hem agafat el PR-HU31.


Cabanya de Santa Ana.


I tornem al càmping Aneto just quan obren el restaurant per dinar, ho sabem fer bé jejejejejeje.


dimarts, 19 d’agost del 2014

Tuca d'Aigualluts, als peus del rey Aneto.


Primer dia de les vacances a Benasque, tinc molts objectius al cap, masses, però sempre en tinc algun que esta per sobre dels altres, i un d'aquests és el Tuc d'Aigualluts, un éstetic cim que es situat just al davant de la glacera de l'Aneto, amb unes vistes meravelloses cap al cim més alt del Pirineu. 
Per això no deixo passar la primera oportunitat per pujar-ho, i com a l'endema d'arribar la meteo es bona  no ho dubto, hi vaig amb la meva filla Alba, la resta de la família anirà a fer la ruta Besurta-Renlusa-Aigualluts i ens esperara allá.

Tenim dos punts de sortida possibles, el Vado de l'Hospital o agafar l'autobús de La Besurta i sortir del pàrquing on et deixa l'autobús. Nosaltres optem per la primera opció, anem amb la nostra gossa, la Neila, i no ens agrada el sistema que té l'autobús per portar als gossos, preferim fer una hora extra.

La ruta és molt fàcil de seguir fins al desviament per anar al cim, del Vado de l'Hospital a la Besurta hem de seguir un camí ben marcat, d'allà seguim el transitat camí que va de la Besurta als Aigualluts, però  aquesta hora del matí anem sols. Dels Aigualluts seguim la ruta cap als Plans de la Escaleta, també per un camí ben fressat, quan arribem just davant del coll del Toro, girem a la dreta i afrontem la forta pujada al cim, no hi tenim camí, ni fitades, però és tot amunt, a buscar una canal rocosa que ens deixara a la cresta, molt ampla, que ens té que portar fins al cim, la baixada la fem pel mateix lloc.

He de dir que un cop arribat a la cresta vaig veure si fem la pujada anant a buscar un ample collet a l'esquerra del cim, la pujada és molt més fàcil i, a més, hi tenim fitades que ens mostren els millors passos, es pot dir que aquesta és la ruta normal per arribar al cim.

l track és editat, hem vaig quedar sense piles a la meitat de la baixada, i l'he completat a casa, no te perdua, ja que quan es va parar ja es veia clarament el camí per on havíem pujat, i la baixada era clara..

                                              El nostre objectiu vist del Plan d'Aigualluts.



L'imatge de la ruta al Google Earth:


I el perfil de la ruta, el track el teniu a WIKILOC:


  • Punt de sortida: Vado del Hospital de Benasque, COM ARRIBAR
  • Material necessari: res d'especial, amb calçat adequat i roba d'abrig en tenim prou, mapa i brúixola indispensables (sempre).
  • Altura mínima: 1725 metres al Vado de l'Hospital.
  • Altura màxima; 2704 al cim del Tuc d'Aigualluts.
  • Desnivell positiu acumulat: 1225 metres.
  • Distancia: 20'8 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, l'anada i tornada és pel mateix camí.
  • També podeu veure les fotos, amb comentaris amb castellà, al meu àlbum de  PICASA


Sortim del Vado de l'Hospital.


La Neila gaudint dels prats alpins dels Plans de l'Hospital.


Donem una ullada cap al darrere, destaca, a la dreta el Mall Pintrat, muntanya que pujarem d'aquí a uns dies.


Plans d'Estan, al fons la pujada a La Besurta.


I al darrere el Mall Pintrat i la vall de Remuñe, que conserva molta neu a la seva part més alta.


De La Besurta es veu més clarament la neu que queda als cims de la vall de Remuñe.


I també veiem la pujada al refugi de La Renclusa i el cim de La Maladeta al fons.


Seguim pujant, ara, a la vall de Remuñe i al Mall Pintrat, li afegim un dels clàssics d'aquestes contrades, Pico Salvaguardia, que treu el nas a la dreta de la imatge.


Arribant als Plans d'Aigualluts ja veiem el nostre cim d'avui.


Típica imatge de la cascada i la Tuca d'Aigualluts, amb l'Aneto omnipresent.


Cascada d'Aigualluts.


La Neila gaudint força del seu primer dia de vacances, va amunt i avall, no para de córrer i de posar-se dintre de qualsevol rierol o bassa d'aigua, el dolent és que després ve fins a nosaltres per espolsar-se, i l'aigua es freda per aqui dalt, jajajajajaja, que kbrona arriba a ser.


Plan i Tuca d'Aigualluts, amb l'Aneto sempre vigilant.


De fet és a tot arreu.


Arribem als Plans de l'Escaleta, al fons tenim la Forcanada, a l'esquerra el coll de Toro i, a la dreta, el nostre objectiu, la Tuca d'Aigualluts.


Tinc poques referències de per on es puja, la millor el reportatge d'un forero de Mendiak, GIROA (repor) , però ell puja tot amunt, sense camí definit. Nosaltres, al començament, trobem unes fitades que van cap al coll a l'esquerra del cim, i com ho veiem més clar, les seguim, però al cap de poc es perden i tornem a la idea original de pujar per on ho va fer ell, després, en arribar a la cresta veig que la primera idea era la bona, del coll abans esmentat puja una linia clara de fitades. A la foto poso las tres opcions, en castellà, perqué tothom ho entengui, per a mi la millor opció és la marcada en negre, de fet és per on hi pujaria si hi tornes.


La mateixa foto sense colors. 


Ibon i coll del Toro.


Pujem per l'esquerra d'aquesta canaleta, a la baixada ho farem a la dreta.


Arribem al punt clau, la canal que es veia de baix, per on sortim directes a l'ampla cresta, és fàcil, no més hem de fer servir las mans a petits punts, jo li donaria un 2º com a maxim, i tirant llarg. Però la pujo sol. Alba ha començat les vacances amb petits problemes físics i diu que fins aquí ha arribat, busca un indret on poder esperar prenent el sol, i la Neila es queda amb ella.


Surto a la cresta i veig l'ample coll per on va la ruta normal, és molt millor pujar per aquí.


Ampliem las vistas amb La Forcanada, el coll dels Aranesos i el Mall de l'Artiga.


Puntejo per on va la ruta normal de pujada aprox., és molt senyalitzada amb fitades.


Segueixo amunt, no és difícil, però la pujada és forta, no hi tenim cap descans, tot amunt.


Finalment arribo al cim, comença l'espectacle.


Tenim l'Aneto i la seva glaçera a tocar.


Tot el massís de l'Aneto.


A l'altre vessant tenim el ibon i el coll de Toro.


Si ampliem una mica, veiem els pics de la Mina i Salvaguardia.


Tornem a la banda de l'Aneto, brutal.


I si ajuntem les dues fotos tenim un panorama magnific de 360º a la rodona.


Forcanada i Mulleres.


Ibon de Barrancs.


Coll de Toro, porta d'entrada a la Vall d'Aran.


Aigualluts, pics de la Mina i Salvaguardia, al fons, a l'esquerra, es veu el SACROUX


El sector del Perdiguero, tirant de zoom


L'Aneto.


Només fa deu minuts que estic al cim, i tot i que és un indret ideal per estar-hi molta estona, ja que les sensacions són molt grans, la pau i tranquil·litat que es respira m'omple plenament i em fa gaudir força, però estic neguitòs, l'Alba és sola i això no m'agrada, haig de  recollir trastos i marxar, però ho faig amb el cap ple d'imatges pel record, és d'aquells cims als quals hi tornaria sempre.


Ja al costat de l'Alba veig la canal per on he pujat i baixat.


I per on baixarem ara, tot recte, només hem de buscar els millors passos, però sempre caminant.


Una mirada al cim, i tornarem algun cop, això segur.


Sortim al camí que em seguit fins aquí aquest matí.


Aigualluts, amb molta més gent que aquest matí, també hi estan la resta de la família, ells han fet el circuit Besurta-Renclusa-Coll de la Renclusa-Aigualluts, hi ens esperen allà, als Aigualluts.


Ja som tots junts, ara passarem una bona estona per aquestes contrades.


Gaudint de l'entorn.


Cada un a la seva manera.


Però hem de marxar, a l'Alba i a mi, amb la Neila, ens queda una bona estona fins a arribar al Vado de l'Hospital, d'on hem sortit aquest matí.