Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 9 de juliol de 2014

Olla de Núria, tot un clasic.

Pensant amb un futur objectiu el meu cunyat Javi volia pujar al Puigmal per anar preparant les cames, ens oferim per acompanyar-lo però, com jo ja le pujat algun cop i feia temps que volia fer l'Olla de Núria ens dividim en dos grups, per una banda aniran la meva dona, la meva filla, el meu cunyat i la Neila al Puigmal i per l'altra banda anire jo i 3 persones a les que he "enganyat per qué m'acompanyin" a fer l'Olla de Núria, es tracta dels meus companys de muntanya, la Maria Jose i el Jose, i també s'apunta, el Fern, un noi que coneix la Maria Jose i que ja a fet bastantes coses a muntanya, un bon fitxatge, esperem que ens acompanyi més vegades.

L'Olla de Núria és una ruta clàssica del Pirineu Oriental català, de fet es fa una cursa i tot, Cursa Olla de Nuria , jo feia molt de temps que tenia ganes de fer-la i només esperava el moment adient.

Tenim dues opcions per fer-la, la primera és la que segueix la cursa, que surt del Santuari de Núria per pujar al Puigmal i resseguir tota la carena fins a la Fossa del Gegant, per baixar per la carena dels Serrats del Mig i de la Coma del Clot, això sòn uns 21'5 km i 1900 metres de desnivell positiu.

La segona opció, i la que vam fer nosaltres, és la que surt del Coll de Fontalba per pujar al Puigmal i, un cop al cim, fer la mateixa ruta que la cursa fins al Santuari de Núria, allà ens queda resseguir el camí, ben fressat, que porta de Núria a Fontalba. Aquesta segona opció te més km. i  més desnivell, surten uns 27 km i 2100 metres de desnivell.

La gran diferencia és que a la primera estem condicionats per l'horari del tren cremallera que ens a de pujar fins al Santuari de Núria, per poder sortir ben aviat hem d'agafar el primer tren, però aquest no surt fins las 7'30 del matí: Horaris , el que vol dir que fins las 8'30 del matí no podem començar a caminar, un pél tard per una ruta d'aquesta duresa, segons el meu parer. 

En camvi a la segona ens permet sortir de bon matí en poder pujar amb cotxe fins a la collada de Fontalba per la pista forestal que surt del poble de Queralbs, nosaltres a les set del matí ja estavem caminant.

La ruta no té cap secret, tot son camins ben marcats i fressats, a més d'evidents, del cim del Puigmal ja es veu tota la carena a seguir i sempre tens una bona visió del recorregut. L'única cosa que hem de tenir en compte és el fet que si ens entra la boira o el vent, molt habituals per aquestas contrades, amb boira seria fàcil despistar-nos en algun lloc de la carena, i amb vent no es recomanable fer-la, ja que és un indret on el vent bufa molt fort i segons els dies seria inclòs perillós de fer-la.

Foto de grup al cim del Puigmal.


L'imatge al Google Erth:


I el perfil de la ruta, el track el podeu baixar del Wikiloc


  • Punt de sortida, Párking de Fontalba, si arriba per una pista forestal que surt de Queralbs, Com arribar
  • Material necessari: a l'estiu no necessitem material especific, la ruta es tecnicament fácil, a l'hivern crampons i piolet, la ruta es molt llarga i no tenim punts on agafar aigua, per tant hem de preveure portar-ne. Mapa i brúixola i gps (si en tenim) sempre a la motxila.
  • Altura mínima: 1964 metres al Santuari de Núria.
  • Altura máxima: 2910 metres al Puigmal, tot i que al GPS marcava 2902 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 2200 metres.
  • Distáncia total: 27'1 kilometres.
  • Ruta circular: si.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb castellà ho podeu fer al meu album de Picasa

Del pàrking de Fontalba veiem el Puigmal il·luminat pels primers raigs de sol.


Comencem a les 7 en punt a caminar, aquí teniu els tres companys d'avui, amb el Puigmal al fons.


Anem per feina i Fontalba ja queda molt lluny al poc de començar.


Abans de coronar el cim del Puigmal es passa per dos cims secundaris, La Dou i Els Orrius, aquí tenim a la Maria Jose al primer d'ells.


Ultima pala abans del Puigmal.


Després de superar-la només havem superar l'ample llom que ens deixa al cim.


On aquets dos ja han arribat.


Foto de cim.


Cap a França tenim els cims del sector Carlit-PuigPeric al davant, ens separa d'ells la gran planúria de la Cerdanya.


El Pedraforca, Tossa d'Alp i la Serra del Cadi.


Cap l'est veiem tota la carena a seguir, començant pels cims del Petit de Segre i el Puigmal de Segre a l'esquerra.


Millor si hi posem noms, aixi ens fem una idea del recorregut.



No parem més que per fer fotos, seguim cap als dos Puigmal de Segre.


Veiem la Coma de l'Embut, per on puja el camí que surt de Núria.


I a la part de França tenim la estació d'esquí de Puigmal-Er.


Petit Puigmal de Segre.


I Puigmal de Segre.


D'aquí també tenim una bona panoràmica dels cims que hem de fer, començant pel de Puig i el Pic de Finestrelles, a l'esquerra, tot i que ara hem de perdre bastant desnivell fins al coll de Finestrelles


Del Puigmal de Segre tenim més bona visió del sector, Carlit-PuigPeric.


Seguim camí, ara toca perdre altura.


De camí al coll de Finestrelles veiem, per primer cop, el Santuari de Núria.


Coll de Finestrelles.


De prop del Puig de Finestrelles, del que passem sense parar, tenim aquesta imatge del bonic indret on esta el Santuari de Núria.


Arribant al Pic de Finestrelles.


Pic de Finestrelles.


Tot el camí fet fins ara, amb el Puigmal al fons.


Aquí fem la primera parada per recuperar forces, anem molt bé de temps i, de moment, les forces acompanyant.


Aproximadament a la mateixa hora la resta del grup és a punt d'arribar al cim del Puigmal.


Aquí els teniu a tots 4.


Per després baixar cap a Núria per la Coma de l'Embut i esperar-nos allà.



Ara seguim per un camí ben marcat, superem vàries elevacions sense nom, a més del Puig de Núria i el Puig del Coll d'Eina (del que passem sense parar).


Puig de Núria.


I la vall d'Eina, un indret preciós declarat Reserva Natural


La Torre d'Eina.


I el Pic d'Eina.


Vall d'Eina, amb el Pic de la Torre d'Eina a la dreta i tot el camí fet fins ara a l'esquerra, amb el Puigmal al fons.


Pic d'Eina.


I Núria allà al fons.


El que ens queda per fer, amb el Noufots al davant, el Noucreus i  La Fossa del Gegant estan tapats, sí que es veuen, al fons, la Serralada del Mig i de la Coma del Clot, que és per on baixarem.


Anem per feina i ens planten rapidament al Noufonts.


Al fons veiem el sector de Vallter 2000, amb el Pic de l'Infern,  Bastiments i Bacivers destacant.


I el Canigó tapat pels núvols.


El següent objectiu, el Noucreus.


Coll de Noufonts, amb la cabanya/refugi que hi ha al costat mateix.


I Noucreus.


El Noufonts vist del Noucreus.


Seguim camí cap al proper cim de La Fossa del Gegant, donem una ullada al Noucreus i Noufonts.


I a la petita vall de el vessant frances, La Valleta, amb el Pla de Noufonts al bell mig i el bonic Pic Rodó a l'esquerra de la imatge.


Fossa del Gegant.


Fossa del Gegant amb el Serrat de la Coma del Clot al darrera.


I la baixada directa a Núria si volem escurçar l'itinerari.


Tornem al Coll de Noucreus.


D'allà veiem les dues opcions de baixada, nosaltres agafem la més llarga, baixada pel cordal de la Coma del Clot i del Mig.


Som-hi!!!


Aquí tenim a Fern, un bon descobriment, bona persona, que és el primer dia que ens acompanya, esperem que li agradi i  repeteixi.


I l'aventura del dia ens l'ofereix la Nana, un Border Collie extraviat que no feia més que anar d'un costat a un altre buscant als seus amos, amb paraules amables, unes barretes i aigua ens l'anem guanyant perquè ens segueixi, veurem després que fem amb ella  en arribar al Santuari.


Passem pel Cim Alt de les Arques.


Amb la Nana seguint-nos a distància prudencial i, de tant en tant, atalaiant l'entorn, buscant als seus amos.


Seguim cap al cim dels Rocs Blancs.


Per després passar pel Puig de la FontNegra.


D'allà veiem Núria d'una perspectiva diferent a la que teniem fins ara.


I tot el cordal recorregut.


Nana, que ja ens segueix d'aprop i és deixa tocar, és a punt de emportar-se una alegria.


Just abans d'arribar a l'Alberg del Pic de l'Aliga ens trobem al seu amo, estava desesperat, portava més d'una hora buscant-la, se li havia extraviat perseguint a uns isards.


Ens acomiadem de Nana i el seu amo per seguir baixant cap a Núiria, allà ens espera la resta del grup, ells només han pujat al Puigmal, sortint de Fontalba dues hores més tard que nosaltres.


Un cop junts fem una nova parada per recuperar forces.


Per després seguir cap a Fontalba.


Cruïlla, cap a Queralbs o cap a Fontalba.


Neila ens mostra el perquè es una gossa amb arrels pastors.


El dia s'ha acabat posant gris, per sort no plou.


Ja veiem Fontalba.


On arribem 9'30 hores després, donant per tancada la dura ruta d'avui.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada