Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Monte Perdido.





Aquesta vegada em anat a un dels grans cims del Pirineu, el Monte Perdido, sense dubtes un dels cims que mes ganes tenia de pujar l'Alba, després de dues intent-ones anteriors els últims dos anys en les que per culpa del mal temps no varem fer el cim.


Em anat des-de el poble de Nerin agafant el bus que t'apropa fins a Cuello Gordo, una ruta mes curta i amb menys desnivell que si la fas des-de la pradera de Ordesa, molt recomanable si vas just de temps, en el cas de no tenir presa, sense dubtes la ruta de la Cua de Cavall a Ordesa es molt mes recomanable.
La gran protagonista del dia es l'Alba, ja que, després de dos intents anteriors frustrats per el mal temps, per fi ha fet el cim del Monte Perdido. Era un cim que la portava de corcoll ja que el fet de tindre que renuncia dues vegades a pujar-la la havia posat molt neguitosa ja que mai cap cim que habia pujat fins ara se li havia resistit d'aquesta manera.
La nit abans gaire be no havia dormit per els nervis i per aquest motiu li va costar molt de fer el cim, peró una vegada a dalt la seva satisfacció era grandiosa.




La resta de fotos:



Anayet, Vertice y Arroyeras.


(Si cliqueu sobre de la foto anireu directament al álbum de fotos de Picassa).


Escapada en solitari a aquest magnífic indret de la vall de Tena. Els ibons de Anayet es un indret realment magnífic per pasar-hi una bona estona gaudint de la natura, amb unes vistes superbes cap al Midi d'Ossau.

La pujada al cim del Anayet, tot i ser fàcil, te un aire interessant per el fet de tindre que passar per un tram molt aeri en el cula hi han posat una cadena per facilitar el pas, la baixada la vaig fer per un altre lloc , vaig cresteja una estoneta seguint alguna fitada aïllada fins trobar una canal herbada per on vaig baixar fins una xemeneia que tens que desgrimpar per arribar al sender habitual.

La resta de la ruta fins al Vertice i al Arroyeras es molt fàcil i sense complicacions sempre amb unes grans vistes cap al Anayet-Midi.

Cambales-Respomuso-Musales-Embalse de La Sarra.


(Si cliqueu sobre de la foto anireu directement al album de fotos de Picassa).


Tercer i quart dia de la estada a Respomuso, fent els cims del Cambales el tercer dia, una gran muntanya, llàstima de la boira que ens va tapar gran part de les vistes que hi ha del cim.

El següent, i últim dia vam marxar de Respomuso per el coll i pic de Musales per baixar per el Ibonciecho fins a la Sarra, que es a on aviem deixat el cotxe el primer dia, una ruta absolutament recomanable.

Respomuso-Llena Cantal


(Si cliqueu sobre de la foto anireu directement al album de fotos de Picassa).


Aquí seguim, intenta’n trobar temps per tindre un blog amb condicions, de moment he posat un enllaç al àlbum de fotos de Picassa, al menys podreu veure-les.

Començo aquesta nova etapa amb les fotos de la estada al refugi de Respomuso, van ser 4 dies molt interessants ja que vam pujar al Llena Cantal, Cambales i Musales, tots grans cims però el millor de tots el primer, sense dubtes el Llena Cantal es una gran muntanya.