Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 16 de març de 2018

Costabona i Roc Colom, la clàssica raquetada del Pirineu Oriental.

Descripció de la ruta.

L'ultima sortida que vaig fer al Puig del Coma d'Or hem va fer pensar que seria bo tornar a repetir excursions clàssiques del Pirineu que ja havia fet fa temps i que no tenia documentades al bloc, en són moltes i potser fer-les totes no serà possible, però si que podria intentar fer les més importants.

Una d'aquestes excursions es la pujada al Roc Colom i al Costabona, situats a prop de l'estació d'esquí de Vallter 2000 i de molt fàcil accés. Són uns cims molt visitats, tant a l'estiu com a l'hivern, ja que el terreny on son situats es molt suau i de pocs desnivells, el que fa que siguin uns cims ideals per fer raquetes de neu, o per iniciar-se a  la muntanya hivernal.

La ruta comença a l'últim pàrquing de Vallter 2000, hem d'anar  a buscar la pujada a la Collada de Mentet, que comença just al darrere de les edificacions. Podem pujar fins a la Collada de Mentet o, com vaig fer jo, quan portem una estona per aquest camí, tenim a la dreta, el desviament a la Collada de Meners. Un cop aquesta collada podem anar directes al Roc Colom o, pujar a uns petits cims que segueixen el cordal, són petites ondulacions del mateix cordal però, amb la suficient entitat, per ser considerats com a cims.

Jo vaig fer servir aquesta segona opció i, pujant als cims de la Coma Ermada, La Llosa i Roques Blanques, vair ajuntar-me amb l'altra opció a la Portella de Callau. Un cop allà vaig encarar la pujada al Roc Colom primer i al Costabona després. A tots els cims el panorama que tenim es molt semblant. tením el Ripollès al sud, el Canigó i la Vall del Tec (Vallespir) al nord, el Mediterrani amb la Plana del Rosselló o l'Alt Empordà a l'est, i l'impressionant Circ d'Ulldeter a l'oest.

Per tornar volia donar la volta per Les Esquerdes de Rojà, però la neu pols que vaig trobar gran part del dia va fe que m`ho penses, ja que, tot i portar les raquetes, m'enfonsava bastant, i si feia aquesta volta, allargaria el recorregut uns 3/4 quilòmetres, per tant vaig decidir girar cua i tornar pel mateix camí. Tornant pel mateix camí, un cop pujat el Roc Colom, no es necessari pujar als altres cims, es pot seguir pel seu vessant nord fins a la Portella de Mentet o a la de Meners.

Foto al cim del Costabona.

Dates tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil de la ruta, tot i que sembla un autentic trenca-cames com el terreny es molt suau la ruta es fa bé, sense complicacions. El track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Estació d'esquí de Vallter 2000, com arribar.
  • Dificultat: Moderada. Si fos pel tipus de terreny, la catalogaria com a fàcil però ho faig com a moderada més que res per la distància i el desnivell acumulat.
  • Material necessari: Es una ruta d'hivern, tot i que es fàcil, el material per l'època no pot faltar, les raquetes ens seran molt útils i, el més segur, que crampons i piolet només els portem a la motxilla però sempre s'han de portar. Casc (jo sempre el porto) i roba d'abrigar, més els sempre indispensables, mapa, brúixola i Gps.
  • Track: El podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima. 2150 metres a l'últim pàrquing de Vallter 2000.
  • Alçada màxima: 2506 metres al Cim del Roc Colom.
  • Desnivell positiu acumulat: 1049 metres.
  • Distancia: 15,8 quilòmetres. 
  • Ruta circular: No, completament lineal, tot i que a l'anada es desvia un xic per pujar uns cims secundaris, que si es vol, es poden evitar.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris escrits amb castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Arribo al pàrquing de Vallter amb les primeres llums del dia.

Estic sol, només els treballadors de l'estació d'esquí hem fan companyia. Mentre preparo la motxilla ells deixen les pistes a punt, ben aviat això estarà ple de gent.

El camí a la Portella de Mentet comença just darrera les edificacions.

A las partes baixes hi trobem un bon toll de neu pols, per sort aquest tram la traça es molt marcada, als cims, el vent a fet de les seves, i trobaré menys neu i molt ventejada. 

A poc a poc la llum del dia comença a guanyar protagonisme i, al desviament a la Portella de Meners, ja tinc bones vistes.

Però un xic més amunt l'espectacle de llum es encisador.

Arribant al Pla de la Coma Ermada, pas previ a la Portella de Meners.

Portella de Meners, al fons el primer cim d'avui, el Puig de la Coma Ermada.

Ara ja nomes es deixar-te anar per grans plans nevats i d'anar superant els petits cims que es van trobant. Tot i que si no volem pujar-los, els podem evitar i anar directes al Roc Colom.

Camí del Puig de la Coma Ermada.

Si mirem al darrere veiem el Circ d'Ulldeter al complert.

Cim de la Coma Ermada.

Per terreny molt fàcil arribem al següent cim, el Puig de la Llosa.

Mirant al sud veiem que el Ripollès està ben carregat de neu. A la dreta el cordal que puja al Balandrau.

I quasi al moment el següent cim, el Roques Blanques.

Des del Roques Blanques, veiem el Roc Colom i el Costabona, cims principals del dia.

I si ampliem l'imatge veiem el Canigó.

Una nova mirada cap a la comarca del Ripollès.

Ara toca baixar a la Portella del Callau per encarar la pujada al Roc Colom.

Portella del Callau.

A la Portella veiem la sortida, a la dreta, de les canals del Circ de Concros.

I pujant cap al Roc Colom veig Montserrat, la muntanya màgica.

Roc Colom, a la dreta el Costabona, a l'esquerra el Canigó.

I al darrere els cims de Vallter, Pics de la Dona, Bacivers, Bastiments i els Gra de Fajol, pujats també a l'estiu, destaquen per sobre dels demés.

Ara toca el Costabona, fins a la meitat trobaré neu  molt tova i ventejada, després la neu quasi desapareix, el vent a fet molta feina. 

Ara tinc que treure'm les raquetes, són inútils amb tan poca neu.

Últims metres al cim.

Cim del Costabona.

Nova mirada al sud.

I al darrere, primer el Ric Colom i, al fons, els cims de Vallter.

El Canigó, pujat fa molts anys, potser és hora de tornar e incloure'l al bloc.

Les Esquerdes de Rojà. L'idea principal era tornar donant la volta per les Esquerdes, però la neu pols que he trobat han fet replantejar, sobre tot per la Neila, a trams ho passava malament, enfonsada a la neu. Si dono aquesta volta li afegiria uns 4/5 quilometres a la ruta, i si segueixo trobant aquesta neu seria molt dur.

Foto de cim.

El dolent de tornar pel mateix lloc és que he de tornar a pujar al Roc Colom, els altres cims són evitables.

Bé, així ho he decidit, doncs haurem de fer-ho.

De tornada torno a posar-me les raquetes arribant al Roc Colom.

Fins aquí no he vist a ningú en tot el dia, a partir d'ara serà difícil estar sol. Aprofito això per fer-me una foto al cim, que abans no la he fet.

Portella del Callau, ara deixo el cordal que he seguit aquest matí, segueixo recte, no té pèrdua, només seguir a la gent.

El Roc Colom i el Costabona ja queden lluny.

Aquest tram és molt monòton, i ja es fa pesat.

Acostant-me a la Collada de Meners.

Pero tancar el reportatge una foto del Circ d'Ulldeter amb una llum molt diferent a la d'aquest matí.

Excursió que, tot que d'una distancia considerable, és fàcil i sense complicacions però que, tractant-se d'una de les grans clàssiques del Pirineu Oriental català, no podem deixar de fer.

divendres, 16 de febrer de 2018

Puig del Coma d'Or.

Descripció de la ruta.

Primera sortida hivernal de la temporada, i acompanyat del meu company José, cosa que, últimament, no podem fer gaire sovint. Ha nevat molt però també ha fet molt de vent, per tant hem de buscar algun cim que no tingui gaire dificultat tècnica, i que estigui situat a un punt, on el risc d'acumulacions de neu, per culpa del vent, sigui baix.

Buscant, veig que el Puig del Coma d'Or compleix a la perfecció amb els nivells de seguretat que buscava, els punts més calents són les cornises que es formen a la Portella d'en Garcia, possibles plaques de gel quan fas la diagonal per la cara nord del cim del Cap de la Llosada, i possibles acumulacions de neu a la part final de la ruta, quan seguim la pista del refugi del Cortal Rossó. Doncs, vist tot això, tot i que ja el vaig pujar fa anys, potser es el moment de tornar-hi, i així incloure'l al bloc, ja que el vaig pujar abans de començar a escriure les meves sortides muntanyenques dins d'aquest raconet.

El Puig del Coma d'Or es un cim de molta entitat, però també es de fàcil accés, de poca dificultat tècnica i on, amb els seus 2826 metres, és gaudeix d'un magnific panorama de 360º des del seu cim, tot plegat fa que sigui un cim molt visitat a qualsevol època de l'any.

Situat dins de França, al Departament dels Pirineus Orientals, l'accés més factible que té aquest cim, és sortir del Coll de Puymorens i pujar per la Coma d'en Garcia fins a la Portella del mateix nom, un cop allà, es passa per la Portella del Cortal Rossó i fent una diagonal per la cara nord del Cap de la Llosada, anar a sortir a un petit collet, poc abans del cim.

La tornada la podem fer per la mateixa ruta o podem baixar pel Cortal Rossó, com l'altre cop que vaig pujar al Coma d'Or ho vaig fer anant i tornant per la Coma d'en Garcia, aquest cop baixaré pel Cortal Rossó. Per fer-ho també tenim dues opcions, la que vam fer nosaltres va ser anar a buscar un coll que tenim entre el cim del Cap de la Llosada i un cim secundari que es al costat del Coma d'Or, d'allà tot cap a baix a buscar la canal per on baixa el Rec del Cortal Rossó, que només l'haurem de seguir fins a enllaçar als Plans del Cortal Rossó, un petit oasi de tranquil·litat, un indret que convida a aturar-se i gaudir de tot el que ens envolta. Un cop creuats aquests plans enllacem amb la pista forestal del Cortal Rossó, aquest és l'últim punt on hem d'anar amb una mica de precaució, sobretot després de grans nevades, doncs es podem fer grans acumulacions de neu a la pista, que dificultin el nostre pas. Un cop a la pista només l'hem de seguir, passant primer pel Refugi del Cortal Rossó (obert, lliure i en bon estat) , fins a arribar al punt de sortida de l'aparcament del Col de Puymorems.

L'altra opció, molt semblant, es baixar seguint el cordal que porta fins a trobar la Portella de Lanós, allà baixar cap al Cortal Rossó i enllaçar amb la baixada abans esmentada per aquesta bucòlica vall. Teniu aquesta ultima baixada ben explicada al bloc d'en Carles Gutierrez, un gran coneixedor dels cims del Pirineu Oriental

La Neila molt a prop del cim.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil el recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Coll de Puymorens, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, és una ruta d'hivern i llarga hem d'estar atents als perills típics d'aquest temps.
  • Material necessari: El normal per qualsevol ruta hivernal, crampons, piolet, raquetes, roba d'abrigar i, els indispensables de la motxilla: mapa brúixola i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • ATENCIÓ: el track es editat sobre mapa, aquell dia el meu GPS va fer el ximple i va gravar el que va voler, per tant he fet un track sobre mapa i he posat les dades de distancia i desnivell que sortien al meu, abans les he comprovat amb uns altres tracks i son molt semblants . A més he comprovat, al Google Earth, el track i es fiable, almenys no es veu cap errada, per això he decidit compartir-lo.
  • Alçada mínima: 1920 metres al Coll de Puymorens.
  • Alçada màxima: 2826 metres al cim del Coma d'Or. Tot i que al track marcava 2808 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1068 metres.
  • Distancia: 15,24 quilòmetres. 
  • Ruta circular: Si, completament.
  • Ruta per gossos: Si, no té punts complicats, per tant podem portar als nostres peluts amics.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb castellà, ho podeu fer al meu àlbum del Google fotos.



Fotos i comentaris.

Coll de Puymorens, a l'altre banda de la carretera las pistes d'esquí de Porta-Puymorens.

Enfilem cap a la Coma d'en Garcia, de moment tenim una molt bona neu.

Tot i que la neu es en bones condicions, ens calcem les raquetes, les meves són noves del passat hivern, però no les vaig arribar a estrenar, totes les sortides van ser amb una neu excel·lent i es van quedar  la bossa per estrenar. Aquest any no penso deixar que passi altra vegada el mateix, les estreno avui si o si.

Segurament un dels moments més màgics del dia a l'hivern es quan surt el sol, aquest contrast de colors que es viu entre la foscor de la nit que marxa i el cel blau, deixant al mig les puntes dels cims començant a il·luminar-se per la llum del sol, es una de les imatges que més hem deixa bocabadat, almenys a mi.

Bonica estampa hivernal.

Comencem a pujar per la Coma d'en Garcia.

Al fons, la Portella d'en Garcia, amb les primeres llums il·luminant la Tossa Rodona.

Si mirem al darrere, veiem els cims de Fontfreda o de la Mina, amb el sector del Pas de la Casa a la dreta de la imatge.

Part més dura de la pujada a la Portella d'en Garcia.

Arribem a uns plans sota la Portella, que tenim al fons.

Últims metres a la Portella d'en Garcia, la Neila és sobre la cornisa que es forma sempre aquí, per sort avui és petita i la neu es molt consistent.

Ja albirem el nostre cim, el Coma d'Or es al mig de la imatge, a la dreta el Cap de la Llosada, per la seva falda segueix la ruta, i a l'esquerra el Puig pedrós de Lanos.

La Coma d'en Garcia, a l'esquerra la Cresta dels Llosers, i a la dreta el Querforc i el Tossal Mercader.

Pics de la Mina i Fontnegre a l'esquerra, Padrons i Envalira al mig, i la resta de la foto pels Circs de Collels i Pessons, amb el Pic de Ribuls tancant la foto.

Seguim pujant, tenim sempre el Cap de la Llosada al davant, hem d'anar per l'esquerra d'aquest cim.

Els Llosers, i l'estany de la Coma d'Or als seus peus.

Seguim avançant, ara per la cara nord del Cap de la Llosada (possibles plaques de gel), tot i això el terreny es fàcil i pugem ràpidament.

Pics d'Auriol i Estagnous, s'intueix l'estany de Besines.

Ja som a la pala final.

Jose i Neila van com a motos, qualsevol els segueix.

Puig del Coma d'Or, amb la cresta que segueix cap al Puigpedros de Lanós.

 Al cim, l'espectacle es servit, 360º de Pirineu, al fons a la dreta, treu el nas el Puigpedros, per seguir amb el sector del Carlit i dels PuigPerics.

L'amo d'aquestes contrades, el Carlit, amb l'estany de Lanós traient el cap a sota.

Al centre dreta de la imatge tot el recorregut fet per pujar per la Coma d'en Garcia, a l'esquerra la baixada per la vall del Cortal Rossó, al fons esquerre la Serra del Cadí, a la dreta les muntanyes d'Andorra.

El José al cim.

Es fa difícil identificar tots els cims que es veuen, però crec no equivocar-me si parlo dels Fontnegre, Fontfreda, Mina, Padrons, Envalira, Colells, Pessons, Serrera, Estanyo, etc, etc, inclòs crec divisar, al fons dereta, la Pica d'Estats.

Gracies al fet que la Neila si sap posar bé, i que el "potochop"  a funcionat de meravella, he tret aquesta imatge, que crec que es la millor del dia.

Foto de cim, però no al cim, jejeje, com érem un xic estrets anem a una cima secundària que és al costat, allà estem més amples i podem fer les fotos còmodament.

Panoràmica cap el sector del Carlit.

Tinc cara de felicitat, i la veritat que es cert, un dia de luxe, amb un entorn fantàstic,  i bona companyia, les condicions perfectes per gaudir plenament.

Puig de la Coma d'Or i Puig pedrós de Lanós.

La baixada que farem, buscant el collet de la dreta i després tot cap a baix, a buscar la petita vall que baixa de la Portella de Lanós, que es troba seguint el cordal que es veu al darrere de la Neila.

La fitada d'aquest cim secundari.

Tot cap a baix, terreny fàcil i de rapida progressió.

Ja tenim el collet a tocar.

Ara anem a buscar la petita vall que s'intueix al fons.

Però primer parem a fer una cai-xalada, que ens ho hem guanyat, i dalt el cim feia una mica de vent.

Aquesta es la finestra del nostre menjador d'avui. 

 Un cop recuperades les forces seguim baixant, per un terreny amable.

Neu verge, tota per nosaltres.

Ja tenim la petita vall a tocar.

L'ultima baixada es una mica més forta, però res complicada.

Hem baixat per l'esquerra, recte amunt vindríem de la Portella de Lanós.

Ara baixem seguint la vall per on baixa el Rec del Cortal Rossó.

Baixada fàcil i molt bonica, per gaudir.

Entrem al Pla del Cortal Rossó, al fons tota la vall per on hem baixat, amb el Puig de Font Viva tancant l'horitzó.

Pla del Cortal Rossó.

Bucòlic indret que m'ha sorprès gratament, per la pau i tranquil·litat que s'hi respira.

Però hem de seguir, ara ja només hem de seguir la pista forestal que arriba fins aquí.

Per sort, avui no tenim acumulacions de neu a la pista i avancem amb rapidesa, al fons els Pics de Fontfreda i les pistes d'esquí de Porte-Puymorens.

Refugi del Cortal Rossó, obert, lliure i en bon estat.

Últims metres al Coll de Puymores, això s'acaba, hem gaudit d'un gran dia de muntanya.

Una vegada més el Puig de la Coma d'Or ens ha embadalit amb el seu recorregut i les seves panoràmiques, però el que realment a donat el punt especial a la sortida, ha sigut la baixada pel Cortal Rossó, crec que fer aquesta circular es la manera perfecta de completar, i gaudir, de la pujada a  aquest gran cim del Pirineu Oriental.