Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 31 d’octubre de 2017

Refugi de Goriz-Nerin

Descripció de la ruta.

Recorregut per pujar o baixar al refugi de Goriz, una interessant alternativa al clàssic de la Pradera d'Ordesa (4 hores, mimin fins al refugi), o al que surt del mateix poble de Nerin, però fent servir l'autobús, i els seus abusius preus, que puja fins a les proximitats de Cuello Gordo (1 hora i mitja, mimin fins al refugi).

Nosaltres ho vam fer de baixada, després de la ruta del matí, Soum de Ramond i Monte Perdido, després de descansar cosa d'una hora al refugi.

Sortim al voltant de les 16,15 del refugi i vam arribar al voltant de les 19,45 a Nerin, tres hores i mitja a un bon ritme, amb les parades justes, suposo que per pujar serien un mimin  de 4 hores, a bon pas.

La ruta no té cap secret, de Goriz agafem el camí a  Cuello Gordo, arribats aquí el deixem per baixar cap a Cuello Arenas, seguin per una pista forestal o per traces de corriol. Arribats a Cuello Arenas enllacem amb la pista forestal que bé de Nerin, i per on puja l'autobús. Ara només s'ha de seguir la pista anant en compte d'agafar les dreceres que anem trobant per evitar les grans corbes de la pista.

Si ho hem fet bé, arribarem a un punt on surt un corriol a l'esquerra, tenim el nom de Nerin pintat amb color blau a un roc, l'agafem i ja només l'hem de seguir, davallant primer suaument i després d'una manera més ferma per arribar a Nerin.

Els últims metres els podem fer per la pista o per un corriol desdibuixat que va vorejant els petits conreus que trobem a les afores del poble. Nosaltres vam fer servir aquesta última opció, però totes dues són valides.

Últimes llums del dia, arribant a Nerin.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • El recorregut es pot fer servir també de pujada, només haurem de afegir temps a la durada total.
  • Punt de sortida: en el nostre cas, ja que vam fer el recorregut de baixada, va ser el refugi de Goriz, per tant poso l'enllaç del punt d'arribada, el poble de Nerín.
  • Dificultat: baixa, senders ben fressats i pista forestal.
  • Material necessari: si només fem aquest recorregut res especial, calçat i roba adequats i els imprescindibles a les nostres sortides, GPS, mapa i brúixola.
  • Track: el teniu aquí. Un apunt, el track posa que vam trigar quasi 5 hores, no es cert, vam estar 3 hores 45 minuts. Possiblement va comptar amb l'estona que vam estar descansant al Goriz, després de fer la ruta del matí.
  • Altitud mínima: 1279 metres al poble de Nerín.
  • Altitud màxima: 2198 metres al refugi de Goriz.
  • Desnivell positiu acumulat: 194 metres.
  • Desnivell negatiu acumulat: 1100 metres
  • Distancia total: 12,600 quilòmetres.
  • Ruta circular: NO, es lineal completament.
  • Ruta per gossos: SI, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google.


Fotos i comentaris.
Deixem Goriz i el seu meravellós entorn darrere, anem pel camí de Cuello Gordo.

Veiem la part alta de la famosa cascada de la Cola de Caballo, punt final del recorregut pel fons de la vall d'Ordesa.

Els grans cims ja estan tots tapats pels núvols, només destaca, al fons, a l'esquerra, la Brecha de Rolando i el Casco de Marboré.

Vall d'Ordesa.

Última mirada al darrera, estem arribant a Cuello Gordo.

Cuello Gordo, la ruta a la parada de l'autobús segueix cap a la dreta, superant el contrafort que baixa del cim que tenim al davant, el Pueyo de Mondicieto. Ara nosaltres anirem a l'esquerra, baixant cap a Cuello Arenas.

Havia dit que era l'última mirada ¿?. Impossible, has de mirar per força.

Anem baixant i comencem a veure els cims del Cañon d'Añisclo.

Es un tram molt pesat de fer, de Cuello Gordo a Cuello Arenas quasi no perds alçada, però has de caminar una bona estona. Ho pots fer per pista o per traces de corriol, nosaltres pel corriol. Anem passant per les diferents Mallatas de Escaz, Esmoladera, Chorcho, Mallón.

Per sort es un indret precios, amb unes bones vistes.

Qui són aquests que ens venen a molestar tan tard ¿?.

La grandiositat de Cuello Arenas. Al fons ja es veu la pista forestal per on puja l'autobús.

Ara s'ha d'anar amb compte d'anar agafant les dreceres que anem trobant.

Barranc de Calderuela, al fons el poble de Fanlo.

Desviament cap a Buisan i Fanlo

Últim desviament, anem d'anar atents, doncs si ens el passem haurem de baixar fins a Nerin per la pista, i aquí fa una gran volta per perdre alçada. Es veu la pedra on es troba pintat el nom del poble de color blau.

Nerin.

Peña Montañesa.

Capvespre, per sort ja falta mol poc.

El sol il·lumina els cims del Cañon d'Añisclo, els dos Sestrales i la punta denominada El Fraile. A sota es veu l'autobús, que sembla que avui no ha sortit, no hauria ningú per baixar.

Sortim novament a la pista, molt a prop del poble.

Podem seguir per la pista, o agafar un desdibuixat corriol, que ressegueix el mur de pedra dels camps de conreu, que son abans d'arribar a Nerin.

Ja som al cotxe, amb una idíl·lica imatge per acabar.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Soum de Ramond (Canal SW) y Monte Perdido.

Descripció de la ruta.

Ja fa una mica més de 3 anys que el Coll del Mont Perdut (Cuello del monte Perdido), coll que separa els cim del Soum de Ramond i el del Monte Perdido s'ha convertit en un indret "especial" per la meva família, el petit homenatge que vam fer allà, a una persona molt estimada que ens va deixar ja fa uns 4 anys, el converteix a un indret de màxim interès per a nosaltres, reanomenat (per nosaltres) com a Collado Valerie es, per tant, un punt que, mentre físicament hi pugui anar, hi hauré de passar cada cert temps. Ningú m'obliga a fer-ho, però com vaig ser jo el "promotor" de la idea, crec que, moralment, hi estic obligat. Aquí teniu l'enllaç d'aquell dia, Homenatge a Valerie.

Aprofitant aquest motiu vaig pensar que era un bon moment per pujar al Soumd de Ramond (Pico Añisclo), cim que no havia pujat mai, i que millor fer-ho que per la seva canal SW, un indret feréstec i espectacular, on et dónes compte que ets molt petit al mig de la natura. Quan li vaig explicar la meva idea a la la meva filla es va apuntar sense dubtar-ho, doncs te un autèntic idil·li amb aquestes contrades, potser el punt del Pirineu que més estima.

La ruta surt del Refugi de Gòriz i segueix, de moment, la ruta normal al Monte Perdido. Quan fa una mitja hora per aquesta ruta trobem a mà dreta, i marcada amb una gran fitada, una canal que puja d'una manera ben forta, es l'accés a la ruta al Monte Perdido, per la via de las Escaleras que, de moment, hem de seguir fins al cim de la Punta de las Escaleras, un 3000 secundari que es troba als peus de la cara sud del Monte Perdido.

Al cim d'aquest 3000 deixem la Via de las Escaleras i enfilem cap a l'evident Rincon de Arrablo, on es troba el que queda de la glacera del Soum de Ramond i el petit estany d'Arrablo, que s'ha format al desaparéixer aquesta glacera. 

Per sobre l'estany, es troba l'entrada a la canal, es posem el casc, doncs es un indret on una caiguda o una pedra solta no seria res recomanable i tirem amunt, es tracta d'una pujada molt amb molta inclinació, dins d'un ambient molt feréstec, aquesta forta pujada fa que guanyis alçada ràpidament, amb neu el material es fa indispensable, sense neu es una pujada molt feixuga de fer. Un cop fora de la canal només hem de seguir pujant, amb petits punts on haurem de fer servir les mans, fins a sortir a la cresta del Soum de Ramond, d'aquest punt al cim tenim un parell de minuts per terreny fàcil.

Per baixar tornem al punt o hem sortit a la cresta i baixem en sentit contrari per la que es la ruta normal d'accés a aquest cim. No hem d'arribar al corriol que bé de la Punta de las Olas, quan ho veiem clar anem girant cap a l'esquerra, buscant l'evident canal nevada (glacera) que tenim al davant. Seguim una petita vira que ens deixa a mitja canal, allà ens posem els crampons i traiem el piolet, ho hem portat només per aquest pocs minuts, però val més assegurar. 

Al Cuello del Perdido hi arribem ràpidament, és el moment més important del dia, ja som al Collado Valerie, com ho coneixem nosaltres, és l'objectiu principal de la sortida, ens apropem a la fitada que vam fer fa tres anys, la refem una mica, la fem més gran, ens abracem i hi estem uns minuts, gaudint intensament del moment.

Però s'ha de seguir, recollim trastos i anem cap al Monte Perdido, per fer-ho hem de pujar al llarg llom que va fins al cim, primer per un petit tram on hem de fer petites grimpades, fàcils, sense perill, i després seguint aquest llom, ample i senzill de seguir, que ens porta al cim amb molt poca estona.

Al cim, sorpresa!!!!, estem sols!!!!, i això, per aquestes contrades, és molt difícil, doncs és un cim molt visitat, aquest gegant pirinenc s'ha volgut afegir al nostre homenatge, i ens regala una estada de mitja hora al seu punt més alt completament sols, cosa que aprofitem i gaudim plenament.

Per baixar seguim la ruta normal al Monte Perdido, passant per punts tan coneguts (ja hem pujat unes quantes vegades) com l'Escupidera, el Lago Helado, o la Ciudad de Piedra. Una baixada tan coneguda que quasi no parem, la fem tan de pressa que arribem a Gòriz abans que tanquin la cuina per dinar ells, cosa que ens permet, gaudir, a una de les taules exteriors, dels seus famosos Ous amb Pernil, una bona manera d'acabar l'espectacular ruta d'avui.

Bé, de fet, no l'hem acabada, doncs hem de baixar, a peu, fins al poble de Nerin, on tenim el cotxe, després d'una mica més d'una hora descansant marxem, calculem que trigarem entre 3 i 4 hores per baixar, ho vam calcular bé, vam trigar 3 hores i mitja a fer aquesta baixada.

Foto al Cuello del Monte Perdido, o Collado Valerie, per a nosaltres.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Refugi de Goriz , per arribar tenim dues opcions, la més habitual es per la Pradera d'Ordesa, després de 4/5 hores de caminar, depèn de cada persona. L'altre opció, i la que vam fer servir nosaltres, és des del poble de Nerin, on també tenim dues opcions, pujar caminat, unes 4 hores, o pujar amb un bus turístic-muntanyenc fins a Cuello Gordo, a una hora i mitja del refugi de Gòriz, això si, aquest autobús té uns preus abusius, segons crec jo.
  • Dificultat: Molt difícil, la ruta va per indrets molt feréstecs i solitaris, sobre tot a la Canal SW al Soum de Ramond.
  • Material necessari: casc, crampons, i piolet per la canal al Cuello del Perdido, a més a la canal SW el casc crec que és imprescindible, doncs és un punt on la caiguda de pedres és molt possible, roba i calçat d'alta muntanya, a més dels habituals que no poden faltar a la motxilla, GPS, mapa i brúixola.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Altitud mínima: 2200 metres al refugi de Góriz.
  • Altitud màxima: 3355 metres al cim del Monte Perdido, tot i que al GPS marcava 3342 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1484 metres.
  • Distància total: 10,53 quilòmetres.
  • Ruta circular: Quasi per complet, només l'inici i el final son pel mateix camí.
  • Ruta per gossos: Això ja depèn de cada persona, jo crec que no ho és, però tampoc dic que no es pugui fer.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de GoogleFotos.


Fotos i comentaris.


07,00 del matí, som-hi !!!!.

Pugem seguint la normal al Monte Perdido, a baix ens queda la Vall d'Ordesa, que ara a la tardor s'omple de colors que són tot un regal per la vista. Ordesa 1, Ordesa 2

La pujada per la ruta normal acaba al costat d'una gran fitada, on tenim l'entrada d'aquesta canal, que ara hem de pujar, es tracta de la ruta a la Punta de las Escaleras.

La ruta normal segueix per aquí.

Ja som al final de la canal, la continuació del camí segueix per aquí, una petita grimpada, marcada amb una fitada ens ensenya per on seguir.

Foto abans de seguir, estem contents, hi tenim ganes a la ruta d'avuí.

Sortida del sol cap a occident, hi destaquen el Taillon, el Casco i Torre de Marbore, etc, etc.

I cap al est, amb la Punta Escuzana al davant, i un mar de núvols per sota.

Superem la primera grimpada i el terreny s'obre davant els nostres ulls, es la tònica d'aquesta pujada.

Una nova grimpada, totes fàcils.

I terreny obert desprès, al fons, la paret de la Punta de las Escaleras.

Allà baix es veu el refugi de Góriz.

Vinga, som-hi, un nou punt o fer servir les mans.

Nou terreny obert que ens porta a l'últim punt que hem de fer servir les mans, abans del cim de la Punta de las Escaleras.

Sortim a la cresta final, allà veiem al Cilindro de Marbore i el Monte Perdido.

El cim de la Punta de las Escaleras.

La llum del sol no ens permet visualitzar, detalladament, la continuació de la ruta, per això la marco amb color vermell.

Monte Perdido, i el seu accés per la cara sud, la coneguda com Via de las Escaleras, que tampoc he pujat, i que queda per una pròxima vegada.

Alba al cim, amb el Cilindro de Marbore al fons.

Seguim la ruta, ara baixant pel vessant contrari de la Punta de las Escaleras.

Entrem al Rincon d'Arrablo, un punt feréstec, on la solitud és absoluta.

Ibon d'Arrablo, sortit de la desaparició de la glacera fins fa poc existent aquí.

Superat l'ibon, pugem una mica, i ja som a l'entrada de la canal SW.

De moment, neta de neu, tret de l'entrada. Al refugi ens havien dit que hi havia molta neu, inclòs que alguna persona s'havia fet mal fa pocs dies, intentant pujar-hi sense material adequat.

Primer entro jo, deixem espai entre nosaltres per si cauen pedres, Alba espera una estona i després bé ella, i així ho anirem fent tota la canal.

Ibon d'Arrablo. ja molt per sota.

Fins aquest punt hem pujat bé, sense problemes, però ara ens trobem la sortida de la canal amb un terreny mixt, de neu i de roca, que complica molt la progressió, per sort veiem a la nostra dreta, en el sentit de la pujada, unes fitades que pugen, fent una petita grimpada, per uns rocs. Fer la diagonal fins a les fitades és el moment més crític de tot el dia, més tard, Alba reconeix que ha sigut el seu pitjor moment a la muntanya, l'exposició a la caiguda era gran, per sort tots dos ho hem sol-ventat amb tranquil·litat.

Ja som quasi a dalt de la canal SW.

Alba, molt contenta, ha superat el moment més delicat sobrada-ment..

Aquí podeu veure com estava la part final de la canal.

El que ens queda fins al cim.

Més espectacular que difícil.

Cim del Soum de Ramond o Pico Añisclo.

Cañon d'Añisclo i Vall d'Ordesa, quins grans records de quan els vaig fer tots dos el mateix dia.

Al davant els cims que tanquen la Vall de Pineta, al fons el massis de Neuvielle, amb el Pic Long que destaca per sobre dels altres.

Ara arriba Alba, s'ha quedat darrere, publicant fotos al Instagram de la Canal SW , jajajaja.

Foto al cim del Soum de Ramond o Pico Añisclo.

Vall d'Añisclo a l'esquerra, Ordesa al mig, i Monte Perdido a la dreta.

Vall de Pineta.

Hem de seguir, ara baixem per la normal del Soum de Ramond.

Els primers metres trobem neu molt dura i els hem de fer amb cura, però després es baixa molt ràpid.

No hem d'arribar fins al corriol que bé del cim de la Punta de las Olas, quan ho veiem clar girem a l'esquerra i anem cap a l'evident canal nevada que tenim al davant.

Primer, seguint aquesta "vira" (fitades), per desprès seguir baixant cap a la meitat de la canal (aprox).

Com he dit abans sortim a la meitat de la canal, aquí es veu la part de baix, amb un dels Baudrimots tancant-la per baix.

Ja quasi hi sóc.

Ens preparem amb el material, crampons i piolet, per pujar amb seguretat.


Alba hem veu aixi.


I jo a ella.

Ja hi som, Cuello del Monte Perdido o, per nosaltres, Collado Valerie, refem la fitada que vam fer aquell dia, ens abracem i gaudim del moment, per nosaltres, molt important.

El Monte Perdido ens saluda, el tenim quasi a tocar.

Però això serà després de superar aquesta fàcil grimpada.

Abans de marxar immortalitzem el moment més important de la sortida. 

Donem un cop d'ull a la Canal SW, ben visible des d'aquest punt.

També es veu l'Ibon d'Arrablo.

I, per fi, ens decidim a marxar, diem fins a la propera a la nostra fitada.

Alba superant aquest tram, a sota el Cuello del Monte Perdido.

I el llarg llom que ens separa del cim.

L'estètic Soum de Ramond.

I la sortida de la seva Canal SW.

Vinga Alba, que ja es nostre, i ja van uns quants cops!!!

Cim del Monte Perdido, completament sols, tot per nosaltres, i això, a aquest cim, és tot un miracle, doncs és un del cims més massificats del Pirineu, no ho dubtem, ens hi estem mitja hora gaudint del moment, el Monte Perdido s'ha volgut afegir al nostre homenatge, i nosaltres ho agraïm.

Foto de cim.



Ampliant una mica, veiem els Astazus, el Cilindro de Marbore, el Vignemale, i molt al fons, la part de Panticosa.

Es hora de baixar. ara ja per terreny molt conegut.

Primer per la famosa Escupidera, sense neu, un pedregal grandiós.

Alba baixa al davant, i va mirant si la segueixo, sembla un Isard baixant.

Ja som  al final de la Escupidera, el cim s'ha anat tapant.

Lago Helado i Cilindro de Marbore.

Per sota, sembla que no tenim boira.

Passem pel tram de cadenes.

I deixem la boira allà dalt.

Ara toca passar per l'indret conegut com la Ciudad de Piedra.

I arribem al punt on, aquest matí, ens hem desviat cap a la Punta de las Escaleras.

Aquí veiem millor la canal que hem pujat aquest matí.


Arribant a Góriz, i a temps..........



....... per gaudir del seu "plat típic", una bona manera de donar per tancada l'espectacular ruta d'avui.

Bé, la ruta, de fet no ha acabat, perquè després de més d'una hora descansant al refugi hem de seguir baixant fins al poble de Nerin, on tenim el cotxe, hi arribarem a prop de les vuit de la tarda, després de tres hores i mitja de baixada.