Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 16 de febrer de 2018

Puig del Coma d'Or.

Descripció de la ruta.

Primera sortida hivernal de la temporada, i acompanyat del meu company José, cosa que, últimament, no podem fer gaire sovint. Ha nevat molt però també ha fet molt de vent, per tant hem de buscar algun cim que no tingui gaire dificultat tècnica, i que estigui situat a un punt, on el risc d'acumulacions de neu, per culpa del vent, sigui baix.

Buscant, veig que el Puig del Coma d'Or compleix a la perfecció amb els nivells de seguretat que buscava, els punts més calents són les cornises que es formen a la Portella d'en Garcia, possibles plaques de gel quan fas la diagonal per la cara nord del cim del Cap de la Llosada, i possibles acumulacions de neu a la part final de la ruta, quan seguim la pista del refugi del Cortal Rossó. Doncs, vist tot això, tot i que ja el vaig pujar fa anys, potser es el moment de tornar-hi, i així incloure'l al bloc, ja que el vaig pujar abans de començar a escriure les meves sortides muntanyenques dins d'aquest raconet.

El Puig del Coma d'Or es un cim de molta entitat, però també es de fàcil accés, de poca dificultat tècnica i on, amb els seus 2826 metres, és gaudeix d'un magnific panorama de 360º des del seu cim, tot plegat fa que sigui un cim molt visitat a qualsevol època de l'any.

Situat dins de França, al Departament dels Pirineus Orientals, l'accés més factible que té aquest cim, és sortir del Coll de Puymorens i pujar per la Coma d'en Garcia fins a la Portella del mateix nom, un cop allà, es passa per la Portella del Cortal Rossó i fent una diagonal per la cara nord del Cap de la Llosada, anar a sortir a un petit collet, poc abans del cim.

La tornada la podem fer per la mateixa ruta o podem baixar pel Cortal Rossó, com l'altre cop que vaig pujar al Coma d'Or ho vaig fer anant i tornant per la Coma d'en Garcia, aquest cop baixaré pel Cortal Rossó. Per fer-ho també tenim dues opcions, la que vam fer nosaltres va ser anar a buscar un coll que tenim entre el cim del Cap de la Llosada i un cim secundari que es al costat del Coma d'Or, d'allà tot cap a baix a buscar la canal per on baixa el Rec del Cortal Rossó, que només l'haurem de seguir fins a enllaçar als Plans del Cortal Rossó, un petit oasi de tranquil·litat, un indret que convida a aturar-se i gaudir de tot el que ens envolta. Un cop creuats aquests plans enllacem amb la pista forestal del Cortal Rossó, aquest és l'últim punt on hem d'anar amb una mica de precaució, sobretot després de grans nevades, doncs es podem fer grans acumulacions de neu a la pista, que dificultin el nostre pas. Un cop a la pista només l'hem de seguir, passant primer pel Refugi del Cortal Rossó (obert, lliure i en bon estat) , fins a arribar al punt de sortida de l'aparcament del Col de Puymorems.

L'altra opció, molt semblant, es baixar seguint el cordal que porta fins a trobar la Portella de Lanós, allà baixar cap al Cortal Rossó i enllaçar amb la baixada abans esmentada per aquesta bucòlica vall. Teniu aquesta ultima baixada ben explicada al bloc d'en Carles Gutierrez, un gran coneixedor dels cims del Pirineu Oriental

La Neila molt a prop del cim.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil el recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Coll de Puymorens, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, és una ruta d'hivern i llarga hem d'estar atents als perills típics d'aquest temps.
  • Material necessari: El normal per qualsevol ruta hivernal, crampons, piolet, raquetes, roba d'abrigar i, els indispensables de la motxilla: mapa brúixola i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • ATENCIÓ: el track es editat sobre mapa, aquell dia el meu GPS va fer el ximple i va gravar el que va voler, per tant he fet un track sobre mapa i he posat les dades de distancia i desnivell que sortien al meu, abans les he comprovat amb uns altres tracks i son molt semblants . A més he comprovat, al Google Earth, el track i es fiable, almenys no es veu cap errada, per això he decidit compartir-lo.
  • Alçada mínima: 1920 metres al Coll de Puymorens.
  • Alçada màxima: 2826 metres al cim del Coma d'Or. Tot i que al track marcava 2808 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1068 metres.
  • Distancia: 15,24 quilòmetres. 
  • Ruta circular: Si, completament.
  • Ruta per gossos: Si, no té punts complicats, per tant podem portar als nostres peluts amics.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb castellà, ho podeu fer al meu àlbum del Google fotos.



Fotos i comentaris.

Coll de Puymorens, a l'altre banda de la carretera las pistes d'esquí de Porta-Puymorens.

Enfilem cap a la Coma d'en Garcia, de moment tenim una molt bona neu.

Tot i que la neu es en bones condicions, ens calcem les raquetes, les meves són noves del passat hivern, però no les vaig arribar a estrenar, totes les sortides van ser amb una neu excel·lent i es van quedar  la bossa per estrenar. Aquest any no penso deixar que passi altra vegada el mateix, les estreno avui si o si.

Segurament un dels moments més màgics del dia a l'hivern es quan surt el sol, aquest contrast de colors que es viu entre la foscor de la nit que marxa i el cel blau, deixant al mig les puntes dels cims començant a il·luminar-se per la llum del sol, es una de les imatges que més hem deixa bocabadat, almenys a mi.

Bonica estampa hivernal.

Comencem a pujar per la Coma d'en Garcia.

Al fons, la Portella d'en Garcia, amb les primeres llums il·luminant la Tossa Rodona.

Si mirem al darrere, veiem els cims de Fontfreda o de la Mina, amb el sector del Pas de la Casa a la dreta de la imatge.

Part més dura de la pujada a la Portella d'en Garcia.

Arribem a uns plans sota la Portella, que tenim al fons.

Últims metres a la Portella d'en Garcia, la Neila és sobre la cornisa que es forma sempre aquí, per sort avui és petita i la neu es molt consistent.

Ja albirem el nostre cim, el Coma d'Or es al mig de la imatge, a la dreta el Cap de la Llosada, per la seva falda segueix la ruta, i a l'esquerra el Puig pedrós de Lanos.

La Coma d'en Garcia, a l'esquerra la Cresta dels Llosers, i a la dreta el Querforc i el Tossal Mercader.

Pics de la Mina i Fontnegre a l'esquerra, Padrons i Envalira al mig, i la resta de la foto pels Circs de Collels i Pessons, amb el Pic de Ribuls tancant la foto.

Seguim pujant, tenim sempre el Cap de la Llosada al davant, hem d'anar per l'esquerra d'aquest cim.

Els Llosers, i l'estany de la Coma d'Or als seus peus.

Seguim avançant, ara per la cara nord del Cap de la Llosada (possibles plaques de gel), tot i això el terreny es fàcil i pugem ràpidament.

Pics d'Auriol i Estagnous, s'intueix l'estany de Besines.

Ja som a la pala final.

Jose i Neila van com a motos, qualsevol els segueix.

Puig del Coma d'Or, amb la cresta que segueix cap al Puigpedros de Lanós.

 Al cim, l'espectacle es servit, 360º de Pirineu, al fons a la dreta, treu el nas el Puigpedros, per seguir amb el sector del Carlit i dels PuigPerics.

L'amo d'aquestes contrades, el Carlit, amb l'estany de Lanós traient el cap a sota.

Al centre dreta de la imatge tot el recorregut fet per pujar per la Coma d'en Garcia, a l'esquerra la baixada per la vall del Cortal Rossó, al fons esquerre la Serra del Cadí, a la dreta les muntanyes d'Andorra.

El José al cim.

Es fa difícil identificar tots els cims que es veuen, però crec no equivocar-me si parlo dels Fontnegre, Fontfreda, Mina, Padrons, Envalira, Colells, Pessons, Serrera, Estanyo, etc, etc, inclòs crec divisar, al fons dereta, la Pica d'Estats.

Gracies al fet que la Neila si sap posar bé, i que el "potochop"  a funcionat de meravella, he tret aquesta imatge, que crec que es la millor del dia.

Foto de cim, però no al cim, jejeje, com érem un xic estrets anem a una cima secundària que és al costat, allà estem més amples i podem fer les fotos còmodament.

Panoràmica cap el sector del Carlit.

Tinc cara de felicitat, i la veritat que es cert, un dia de luxe, amb un entorn fantàstic,  i bona companyia, les condicions perfectes per gaudir plenament.

Puig de la Coma d'Or i Puig pedrós de Lanós.

La baixada que farem, buscant el collet de la dreta i després tot cap a baix, a buscar la petita vall que baixa de la Portella de Lanós, que es troba seguint el cordal que es veu al darrere de la Neila.

La fitada d'aquest cim secundari.

Tot cap a baix, terreny fàcil i de rapida progressió.

Ja tenim el collet a tocar.

Ara anem a buscar la petita vall que s'intueix al fons.

Però primer parem a fer una cai-xalada, que ens ho hem guanyat, i dalt el cim feia una mica de vent.

Aquesta es la finestra del nostre menjador d'avui. 

 Un cop recuperades les forces seguim baixant, per un terreny amable.

Neu verge, tota per nosaltres.

Ja tenim la petita vall a tocar.

L'ultima baixada es una mica més forta, però res complicada.

Hem baixat per l'esquerra, recte amunt vindríem de la Portella de Lanós.

Ara baixem seguint la vall per on baixa el Rec del Cortal Rossó.

Baixada fàcil i molt bonica, per gaudir.

Entrem al Pla del Cortal Rossó, al fons tota la vall per on hem baixat, amb el Puig de Font Viva tancant l'horitzó.

Pla del Cortal Rossó.

Bucòlic indret que m'ha sorprès gratament, per la pau i tranquil·litat que s'hi respira.

Però hem de seguir, ara ja només hem de seguir la pista forestal que arriba fins aquí.

Per sort, avui no tenim acumulacions de neu a la pista i avancem amb rapidesa, al fons els Pics de Fontfreda i les pistes d'esquí de Porte-Puymorens.

Refugi del Cortal Rossó, obert, lliure i en bon estat.

Últims metres al Coll de Puymores, això s'acaba, hem gaudit d'un gran dia de muntanya.

Una vegada més el Puig de la Coma d'Or ens ha embadalit amb el seu recorregut i les seves panoràmiques, però el que realment a donat el punt especial a la sortida, ha sigut la baixada pel Cortal Rossó, crec que fer aquesta circular es la manera perfecta de completar, i gaudir, de la pujada a  aquest gran cim del Pirineu Oriental.