Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dissabte, 23 de setembre de 2017

Artiga de Lin-Còth des Aranesi-Coll de Toro-Artiga de Lin (intent al Malh dera Artiga).

Descripció de la ruta.

El Malh dera Artiga es un cim que separa el Pla dera Artiga de Lin, a la Vall d'Aran, de la Vall de l'Escaleta a la Vall de Benasque. S'aiexeca, altiu i elegant, al mig dels grans prats del Pla dera Artiga, amb els Colls del Toro i dels Aranesos a cada vessant. per la seva privilegiada situació es un cim amb unes vistes espectaculars del massís de Las Maladetas i, especialment, del seu cim principal, l'Aneto.

Tot i aquesta situació privilegiada no és un cim molt visitat, de fet quasi no es troba informació a la web, potser, un cop més, la millor informació la tenim al bloc d'Engarrista, aquest es, realment, un bloc referencial per fer rutes un xic fora de les habituals. Malh dera Artiga Engarrista, per accedir al cim hem de sortir del coll del Toro, per la vessant de l'Escaleta, i pujar per una dura canal d'herba, sense camí fins a arribar a un petit coll a l'est del cim, una fàcil grimpada ens deixa dalt de tot. El problema el podem tenir si aquesta canal es troba mullada, doncs es pot convertir en un indret perillós, on una relliscada ens enviaria molts metres cap avall. Això és el que hem va fer girar cua a mi, dóncs quan era a punt d'afrontar la pujada per la canal va començar a ploure un xic, i vaig començar a dubtar, no era gran cosa el que plovia, però ja se sap que a muntanya, i més a punts com aquests, no pots tenir dubtes, doncs són uns moments on has d'estar segur dels teus moviments. 

Vaig abandonar, tot i que, segons vaig veure després, el més segur és que hages pogut pujar-hi, doncs la pluja va ser molt minsa i va parar aviat, però la decisió ja la havia pres, i estava amb la família al Coll del Toro.

Per accedir a l'entrada de la canal, vaig decidir fer una circular, que sortint del Pla dera Artiga de Lin i, mentre la família pujada a l'Ibon del Coll del Toro, i m'esperava allà, jo pujaria per l'estany del Pois, Cóth des Aranei (Coll dels Aranesos), baixaria per la Vall de l'Escaleta fins a arribar a l'entrada de la canal, intentaria cim, per després baixar al Coll del Toro i trobar-me allà amb elles, per baixar tots plegats fins al Pla dera Artiga.

Tant a la pujada, com a la baixada, sempre es va per camins ben marcats i fressats, sense cap complicació per seguir-los, tret de les fortes pujades que hi trobem per les dos vessants. L'únic punt que podem tenir petits problemes, és al mig de la pujada al Coll del Toro, on trobem un tram feixuc de fer, per que passa per un tram de rocs amb molta inclinació, però s'han instal·lat uns cables "quitamiedos" per poder creuar aquest punt amb totes les garanties.

S'ha de dir que l'accés a l'Artiga de Lin a la temporada d'estiu és tancat a vehicles particulars de les 09'00 del matí a las 18´00 de la tarda, dins d'aquestes hores l'accés es fa amb un tren turístic, fora d'aquest horari pots entra i sortir sense cap problema, però un cop dins, teòricament, no pots sortir fins a las 18,00.

Foto a l'estany del Coll del Toro.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Artiga de Lin, a l'estiu el transit es troba restringit, millor consultar horaris a l'oficina d'informació per si canvien, aquest any era tancat de les 09'00 del matí a las 18'00 de la tarda, per arribar ho podeu consultar aquí.
  • Dificultat: fàcil si només es fa la circular, moderada si es puja al cim del Malh dera Artiga.
  • Material necessari: el normal per aquestes rutes, calçat i roba adequada, mapa, brúixola i Gps sempre a la motxilla.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1472 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima: 2472 metres al Coll dels Aranesos.
  • Desnivell positiu acumulat: 1097 metres.
  • Distància total: 11,15 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí.
  • Ruta per gossos; Si, cap problema.
  • Podeu veure les fotos, amb els comentaris escrits amb castella, al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris

Pla dera Artiga, al fons el Coll de Toro a l'esquerra treu el nas el cim del Malh dera Artiga. Per aquí marxa la família, ens veurem més tard a l'estany del Coll de Toro, per tornar aquí tots plegats.

Jo pujaré per aquí, ben senyalitzat.

He de creuar tot el Pla dera Artiga de Lin, el corriol puja primer pel bosc, per sortir a la canal de pedres del fons, i guanyar la vall superior fent una llarga diagonal cap a la dreta.

Pujant pel bosc.

Ple de bonics colors.

Ja sóc a la canal, aquest tram es feixuc de fer.

Un cop superat, toca fer una diagonal per guanyar la vall superior, on es troba l'estany dels Pois.

El Pla dera Artiga de Lin.

Ja sóc dalt, al fons la cara nord de La Forcanada.

Estany de Baix dels Pois.

Estany des Pois, darrere La Forcanada i el llom que baixa al Còth des Aranesi, que quedaria a la dreta de la fotografia, el camí segueix per la pala del mig de la imatge, de més bon fer del que sembla.

Estany des Pois, vist des de la seva entrada d'aigües.

I el tram següent, que he de pujar ara.

La pujada, tot i que es força dura, es fa bé, sempre per un corriol marcat i senyalitzat.

Una mica de fauna autòctona, una tranquil·la marmota que va decidir deixar que li fes la foto.

La canal d'accés a La Forcanada per aquest vessant, a Muntanya Viva i podeu trobar una bona ressenya, Corredor NordOest a La Forcanada.


Una panoràmica, bastant cutre, de la part alta de la petita vall que dóna pas al Cóth des Aranesi, a la dreta es veu l'obertura del coll, a l'esquerra un tram de La Forcanada.

La fàcil canal d'accés al Coll dels Aranesos.

Amb La Forcanada al darrere.

Còth des Aranesi, Coll dels Aranesos, al fons el Salvaguardia, a l'esquerra La Maladeta.

Forcanada i el coll que dóna pas al cim del Tuc de Mulleres.

Ibon de La Escaleta, amb els cims del Maldito i La Maladeta.

Ara toca baixar cap a la vall de l'Escaleta.

Trobo fitades per tot arreu, baixo per on crec millor, sense seguir una línia fixa.

Ultima part de la baixada.

Vall de l'Escaleta, a l'esquerra el Coll dels Aranesos, al fons La Forcanada.

Baixo per aquesta petita vall, al fons el Malh Blanc o Tuca Blanca de Pomèro.

Petit estany a la part final de la Vall de l'Escaleta.

Tuca d'Aigualluts, amb Las Maldetas darrere, aquí comença a ploure.

Segueixo baixant, capficat, començo a dubtar.

Vaig tan distret amb els meus pensaments que, sense adonar-me, surto del camí, quan ho veig tinc dues opcions, anar enredera o destrepar per aquests rocs, baixo per aquí, és fàcil.

Un cop al camí, segueixo baixant i pensant el que faig, plou poc però el suficient per fer-me dubtar.

Coll del Toro, aquí hauria de girar a la dreta i anar a buscar la canal al Malh dera Artiga.

Que és aquesta, tot i que a la imatge no reflexa la inclinació real que té.

Paro una estona, penso el que fer, i espero a veure si para, es un plugim molt fi, però que va mullant, fins i tot les vaques fan pinya per aixoplugar-se.

Dubto massa, i al final decideixo deixar-ho estar, segurament hi podria pujar però ja se sap que els dubtes no són bons, i menys a l'alta muntanya.

El Mall Pintrat i, al fons, el sector del Perdiguero.

Pujant cap al Coll del Toro.

Estany i Coll del Toro.

Tuca d'Aigualluts, darrera seu el massís de Las Maladetas, a l'esquerra els Russells, per seguir amb el Margalida, Tempestades, el Rei Aneto, Pico Coronas, Pico del Medio y Maldito (aquest tres amagats darrera l'Aigualluts9, i a la dreta La Maladeta.

Busco a la família, són a l'altra banda de l'estany, mentre vaig cap allà passa el que suposava, para de ploure, miro amunt i m'ho prenc amb filosofia, hi podria tornar, sóc a prop, però ja he pres la decisió de deixar-ho estar, i elles ja m'han vist, miro al davant i li dic fins a la propera al Malh dera Artiga.

Ja sóc amb elles, ara descanso una estona, amb el Tuc d'Aigualluts al davant, quins bons records tinc d'aquest cim!!!!!, Pujada a la Tuca d'Aigualluts per La Besurta.

Quin plaer poder gaudir d'aquestes contrades.

Foto de cim jajajaja.

Es hora de marxar, costa de fer-ho.

El camí també es molt marcat i senyalitzat, la fitada es sota mateix de la mole del Mauberme.

Curiosament, a la Vall d'Aran hi fa sol, però amb una intensa boira a las fondalades.

El camí baixa suaument al començament.

La Artiga de Lin sota la boira.

Anem baixant, sempre per un corriol ben marcat.

Aviat comença a ser una baixada amb una bona inclinació.

Però va fent ziga-zaga, per suavitzar la baixada.

La família baixa tranquil·lament i jo vaig fent fotos mentre les espero.

Just quan la boira ens vol engolir arribem al primer tram amb cable, no té gaire complicació, però va bé per assegurar els passos, sobretot, si es moll.

Vist des de baix.

Ja som engolits per complert.

Segueixo fent fotos a la natura.

Segon tram de cable.

Vist de baix.

Sortim de la boira i ja veiem el Pla dera Artiga de Lin.

Jo a lo meu, distraient-me amb qualsevol cosa.

Ja son a baix de tot, la boira es tanca.

Punt final, i sort, perquè desprès de fer una xarradeta, amb un senyor de Madrid, comença a ploure, al final ho hauré encertat ¿?.
Hauríem d'esperar fins a les sis de la tarda per poder sortir, dóncs la carretera és tallada, per a vehicles particulars, des de les 09'00 fins a les 18´00, dins d'aquest horari s'ha de fer servir, un trenet turístic per arribar fins al Pla dera Artiga de Lin, però com plou, i són las 16'30 quan començo a baixar darrere un trenet turístic, a mitja baixada el conductor diu que passi, i arribo a la barrera sense que ningú posi cap impediment, no se si serà sempre o va ser perquè plovia, però és una cosa a tindre en compte si hi anem a la temporada d'estiu, que és quant la carretera és tancada.