Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 17 de juliol de 2017

Pic d'Aspre i circular als estanys de Tristaina-Gouidelle-Fourcat.

Descripció de la ruta.
Novament vaig a Andorra, com m'agrada !!!!!, tot i que la majoria de la ruta d'avui anirà per terres de França, només donar una volta per les muntanyes d'aquest petit país ja val la pena.

El cim escollit es el Pic d'Aspre, situat a un indret molt solitari de l'Ariege (França), vaig veure un reportatge de la pujada des d'Andorra i com hem va agradar força, vaig decidir de fer-lo algun dia, tot i que jo l'he fet un xic diferent, sobre tot el camí de tornada, ja que li he afegit un tomb per l'estany i Coll de l'Estany Fourcat, fet que fa que acabi resultant una sortida mot dura i exigent. 

La ruta normal fins al cim surt del Barrage d'Izourt, però jo sortiré de l'estació superior d'Ordino-Arcalis i seguiré la ruta als estanys de Tristaina per després entrar a França pel Coll de l'Abeille, per seguir la ruta pels estanys de l'Abeille fins al bonic i tranquil estany de La Gouielle. Allà buscaré un petit collet que dóna pas als bonics i solitaris estanys de Petsiguer per, al final dels estanys, enllaçar amb la ruta normal del Pic d'Aspre que puja del Barrage d'Izourt, d'aquí al cim només seguir les fitades fins a la xemeneia final. Al cim un gran panorama local dels cims de l'Ariege o de les muntanyes andorranes, a més de tenir el Massís de la Pica d'Estats just al davant.

La tornada la faré seguint el camí de pujada fins a la sortida d'aigües de l'Estany de La Gouielle, allà seguiré la HRP fins l'estany Fourcat i el refugi del mateix nom, on faré un most per agafar forces per la dura pujada que m'espera, doncs he de pujar al Coll de l'Estany Fourcat per poder tornar a Ordino-Arcalis.

Al Coll Fourcat he de seguir pel camí de Creussans fins a arribar al Port de Tristaina, aquí tinc l'opció de baixar pel coll de Creussans, fet que fa que hagi de passar per les instal·lacions de l'estació d'esquí, cosa que no m'agrada gaire, o també puc baixar per un petit corriol que va cap al marcat camí que dóna la volta als estanys de Tristaina, agafo aquesta segona opció, més tranquil·la i solitària. 

Un cop al camí de Tristaina només l'he de seguir fins al pàrquing on he deixat el cotxe, donant per tancada aquesta exigent ruta, però que passa per uns indrets realment meravellosos, realment recomanables.
Foto de cim.
Dades tècniques.

Imatge del recorregut al Google Earth.


Perfil de la ruta, un autèntic trenca-cames, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Pàrquing de l'estació d'esquí d'Ordino Arcalis (Andorra), Com arribar.
  • NOTA IMPORTANT: La ruta es molt llarga i exigent físicament, per tant si alguna persona la vol fer, recomano que estigui amb molt bon forma física i estigui acostumat a caminar per terreny d'alta muntanya, doncs es passa per trams amb el camí poc marcat i per terreny trencat que acaba passant factura físicament.
  • NOTA IMPORTANT 2: Com entenc que es un indret molt bonic de visitar i, com la ruta completa es molt exigent, he fet tres tracks, el primer es el de la ruta completa, el segon es el de pujar a l'Aspre pujant i baixant pel mateix lloc, i el tercer es el de donar la volta complerta, però sense pujar al cim, fent només la circular als estanys.
  • Track complet: El podeu descarregar d'aquest enllaç, és el de la ruta completa.
  • Track del cim: Anada i tornada pel mateix lloc, el teniu a aquest enllaç. Heu de tenir en compte que he editat una mica el track, el tram entre l'Estany de La Gouielle i l'enllaç amb el corriol de pujada al cim.
  • Track circular: Només la circular als estanys, tot i que són un xic separats li he afegit el tram dels estanys de Petsiguer, perquè crec que són molt interessants de visitar, l'enllaç aquí. Heu de tenir en compte que el tram dels estanys de Petsiguer està editat.
  • Alçada mínima: 2213 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima: 2786 metres, al Coll de l'Estany Fourcat.
  • Desnivell positiu acumulat: 1822 metres.
  • Distància total: 18,22 quilòmetres.
  • Ruta circular: SI, almenys parcialment.
  • Ruta per gossos: SI, si estan acostumats a l'alta muntanya, tot i que es molt dura i haurem d'anar amb cura de què vagin ven hidratats.
  • Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb castellà, al meu àlbum de GoogleFotos.



Fotos i comentaris.

Estació superior d'Ordino-Acalis, punt on començo a caminar.


Primer pujo pel marcat camí als estanys de Tristaina.


On arribo ràpidament.


Estany Primer de Tristaina.


Estany del Mig, amb el cim del Pic de Tristaina a la dreta, a l'esquerra treu el nas el Pic de l'Estany Fourcat, per  on tornaré d'aquí a unes hores.


Estany Gran de Tristaina.


Coll de l'Abeille, primera gran pujada del dia.


Del coll veig el meu objectiu i el recorregut que faré per enllaçar amb la ruta normal que puja del Barrage d'Izourt.


Pic de Tristaina, la fons el Pic de l'Estany Fourcat i, al seu costat, el petit coll on tornaré a passar al vessant andorrà.


Estany de l'Abeille, encès per la llum del matí.


Estany petit de l'Abeille, amb el coll homònim al fons.


Per deixar la conca lacustre d'Abeille he de pujar un petit coll, que dóna pas.....


...al meravellós estany de La Gouidelle.


Un indret ple de tranquil·litat.


Per anar cap als estanys de Petsiguer he d'anar al petit coll que tinc al davant, tinc dues opcions, seguir la HRP cap a l'estany Fourcat i al començar a baixar surt un corriol, marcat amb pintura groga que puja al collet, o podem fer un flanqueig, marcat amb fitades, que surt passant la sortida d'aigües de l'estany, jo vaig anar per aquí i tornar pel corriol. Molt més segur i tranquil seguir el corriol.


Fent el flanqueig.


Ja soc al collet, aquí es veu per on he vingut i per on marxaré desprès.


Entro als petits, i amagats, estanys de Petsiguer, els he de creuar fins al final per enllaçar amb la ruta normal al Pic d'Aspre.


Cabanya de Petsiguer, d'ús pastoral, tancada amb cadenats.


Al mig dels dos primers estanys veig una fitada i, equivocació, la segueixo, això m'obliga a una incòmoda pujada fins al llom nord que baixa del cim, allà retrobo el camí de la ruta normal.


Ja sóc a la pujada normal, i lògica, aquesta segueix fins al final dels estanys, passa pel mig dels dos últims i puja per la dreta d'aquest llom.


Ara només he de seguir el llom, tot i que amb el sol de cara no puc veure les fitades i vaig parant tot sovint, per anar veient per on seguir.


Allà baix tinc el Barrage d'Izourt, per on puja la ruta normal al Pic d'Aspre.


Estanys de Petsiguer.


Veig una línia de fitades que va cap a la dreta, tot i que el track segueix recte, en un principi les segueixo, però després no ho veig clar i torno fins aquí, per seguir pujant seguin el track.


Fins a sortir a la xemeneia final.


Pic d'Aspre, millor dit, la punta nord, al fons la punta sud, curiosament més alta, tot i que la fitada cimera es troba aquí.



Per anar a la Punta Sud primer he d'evitar les dificultats més grans pel vessant de Petsiguer, després guanya la cresta, per seguir pel fil fins al cim.


Punta Sud del Pic de l'Aspre


Pic de  la Font Blanca,  a la dreta es veu el Casamanya, a l'esquerra el Serrera, Cabaneta i la punteta de l'Estanyo.


Al davant el bonic Pic Thoumasset, al fons..........Carlit ¿?.


A l'altre vessant destaca el massís de la Pica d'Estats i tot el cordal que va des de el Pic de Turguilia fins al Pique Rouge de Bassies.


El Tristaina, al fons el sector de Comapedrosa-Medacorba.




La Neila amb el Barrage d'Izourt.


França es troba sota un mar de núvols.


Foto de cim.


Del Tristaina al Font Blanca.


Torno a la Punta Nord, aquest tram es el del flanqueig per evitar el pitjor tram de la cresta.


Pic d'Aspre.


Aquí la xemeneia per començar a baixar, hem d'anar a buscar una gran fitada sobre un roc, per després fer un petit flanqueig i sortir al llom nord.


Un cop fet el flanqueig, marcat on es troba la fitada més important de tota la pujada.


Estanys de Petsiguer.


 Només fer la  foto anterior, de fet quan estava guardant la càmera, he patit un petit incident. Un despreniment de rocs per sobre meu fa que hagi de buscar aixopluc darrere un gran bloc, tot i la meva rapidesa no puc evitar que petits rocs impactin a diferents parts del meu cos, el més gran anava directa a la cara, poso la mà per protegir-me i puc evitar el cop, però la mà surt malparada, dos bons traus que necessiten cura immediata...................... d'acord, ja sé que  la cura que es veu es una autentica "chapuza", però que voleu, allà dalt, tot sol, acollonit, i amb una sola ma no podia fer gran cosa més, jejejejejejeje.



Després d'una estona agafant aire, i recuperant-me de l'ensurt, segueixo la baixada, quan arribo al punt on he trobat la ruta normal no baixo per on he pujat, segueixo baixant pel camí i vaig a sortir al costat dels últims estanys, on trobo el camí que puja del Barrage d'Izourt i va fins a trobar la HRP a l'estany de La Gouidelle.


Petita barraca de pedra al costat dels estanys de Petsiguer, perfecte per aixopluc en cas de necessitat.


Torno a remuntar fins al collet que dona entrada a aquests estanys, just on es veu la congesta de neu.


Detall d'un dels estanys de Petsiguer.


Ja soc al coll.


Ara seguiré les marques grogues del camí, primer baixant fins al petit estany que es veu a la foto, i després pujant una mica fins a trobar la HRP, aproximadament per on esta la congesta de neu, allà giraré a la la dreta cap a l'estany Fourcat.


El petit estany, aquí estaré una estona fent un àpat.


Però no hi sóc gaire estona, sembla que la boira vol pujar, i segueixo camí, no vull que m'atrapi.


No ho semblava, però la pujada al coll d'accés a l'estany Fourcat es dura, curta però intensa.


Estany Fourcat, al fons, al centre-dreta de la foto, el Coll de l'Estany Fourcat, per on he de passar per tornar a Ordino-Arcalis, al seu costat el cim de l'Estany Fourcat, que el vull pujar.


Refugi de l'Estany Fourcat.


Un xic de rehidratació sempre va bé, mentrestant observo el dur coll que he de pujar, a més de pensar amb l'incident.......................potser massa i tot.


Segueixo ruta anant pel corriol que porta cap al Tristaina fins a arribar a la cruïlla amb el de Fourcat-Malcaras, que es el que he de seguir per pujar al coll.


Però un xic més amunt tinc un altre cruïlla, a la dreta al Malcaras, i l'esquerra el meu, el que puja al coll de Fourcat i després baixa a Creussans i Ordino-Arcalis.


Ja tinc el coll al davant.


Però no vaig bé, hem costa molt de pujar, tinc el cap creuat, mentalment m'he enfonsat per l'incident, paro sovint per fer fotos i recuperar sensacions.


Per fi, Coll de l'Estany Fourcat, al fons el Tristaina, avui l'hi he donat la volta completament.


Idíl·lica imatge de l'estany Fourcat, la boira es a punt d'engolir el refugi.


Pic de l'Estany Fourcat, volia pujar-lo, però aquests 100 metres de desnivell que hem separen del cim, ara mateix són un infern per mi, el cap no pot amb ells, ho deixo estar.


Estanys superiors de Creussans, a l'esquerra el Port de Tristaina, el meu següent objectiu, i al fons, els grans cims andorrans del sector Medacorba-Comapedrosa (pujat fa molts anys).


Un petit descans al coll, que ho tenim ben guanyat.


He de seguir, primer per terreny trencat, fins a arribar al cordal que baixa del Tristaina, i després seguint-lo una estona, primer per dalt i més endavant baixant pel vessant de Creussans. A la foto els estanys de Tristaina quan arribo al cordal.


Font Blanca, algun dia hauré de tornar a pujar-lo, fa molts anys que ho vaig fer i es un cim que mereix més d'una visita, també es veu el Tristaina i l'Abeille.


Port de Tristaina, aquí tinc dues opcions, la primera es pujar al cim de Peyraguils, que es veu a la foto, i baixar al Coll de Creussans, allà trobaré tota la parafernàlia de l'estació d'esquí, i com no vull trobar-ho, decideixo agafar la segona opció. 


Però abans veig el coll Fourcat, d'on vinc.


La segona opció es agafar un desdibuixat corriol que, teòricament, baixa fins a trobar el marcat camí que dóna la volta als estanys de Tristina, a la foto s'intueix el corriol.


Pics de Tristaina i Abeille, al mig el coll de l'Abeille, per on he passat aquest matí a l'altre vessant.


Estanys de Tristaina, al fons destaca el Casamanya.


He perdut el corriol, per sort, veig el camí dels estanys per sota meu, hem toca baixar per on pugui fins a trobar-lo.


Ja hi sóc, ja només he de seguir aquest marcat camí.


Cruïlla amb el camí de l'estany de Creussans, l'altre opció de baixada.


Ja sóc al camí per on he pujat aquest matí, ara toca remuntar un xic........


........i baixar fins a l'estació d'esquí, on tinc el cotxe.